Diferència entre les revisions de "Salvador Roig i Moliner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Salvador Roig i Moliner
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Religiós, escritor i poeta
 +
| data_naix = [[1794]] 
 +
| lloc_naix = [[Benassal]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1865]]
 +
| lloc_mort = [[Benassal]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 
Mossén '''Salvador Roig i Moliner''' ([[Benassal]], [[1794]] - † [[1865]]), fon un religiós (frare) i poeta [[Valencians|valencià]].
 
Mossén '''Salvador Roig i Moliner''' ([[Benassal]], [[1794]] - † [[1865]]), fon un religiós (frare) i poeta [[Valencians|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], l'any 1794.  
+
Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'[[Alt Maestrat]], en l'any 1794.  
  
L'any [[1812]] formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos a Benassal durant la [[Guerra de l'Independència]]. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es llicencià en Teologia.  
+
En l'any [[1812]] formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos en Benassal durant la [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]]. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es llicencià en Teologia.  
  
 
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.  
 
Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.  
Llínea 15: Llínea 26:
 
En l'any [[1850]] acabà una de les seues obres en què més temps treballà, ''Historia de Benasal'', manuscrit inèdit.
 
En l'any [[1850]] acabà una de les seues obres en què més temps treballà, ''Historia de Benasal'', manuscrit inèdit.
  
 +
== Obra ==
 +
 +
La seua obra està escrita en [[castellà]] i en [[llengua valenciana]].
 +
 +
* ''Historia de Benasal''
 +
* ''Libro Verde de Benasal''
 +
* ''Llibre de Capellanies'', anotacions.
 +
* ''Opera varia''
 +
 +
També existixen una colecció de fragments a on apareix la seua firma.
 +
 +
== Composicions poètiques ==
 +
 +
Mossén Salvador és l'autor d'unes composicions poètiques baix el títul de "Patriòtiques". Són quatre composicions, considerades majors: Una primera en 20 versos que tracta sobre les propietats i el sistema de lleis, i el recurs a la defensa de les mateixes. La segona, de 36 versos, descriu el sege de Bilbao pels carlistes i el valor d'Espartero. La tercera, de 48 versos, llamenta la caiguda de Benassal a mans dels carlistes i es plany de la trista sort dels benassalencs. La quarta, de 8 versos, commemora el restabliment de la Constitució en l'any [[1836]].
 +
 +
Ací deixem un fragment de la tercera part que fa referència al seu poble natal, Benassal:
 +
 +
{{Cita|Ya podem estar contents
 +
 +
los de la Vila y masades,
 +
 +
perquè s.ha acabat la guerra
 +
 +
y també les vagajades.
 +
 +
 +
Ya podem estar contents
 +
 +
masovers y de la Vila,
 +
 +
perquè s.ha anat com la boira
 +
 +
tota la facció carlina.
 +
 +
 +
Ya poden estar contents
 +
 +
los masovers atordits
 +
 +
perquè ya no van facciosos
 +
 +
a menjar.se.ls els cabrits.
 +
 +
 +
Ya poden estar contents
 +
 +
los pobles de esta muntanya
 +
 +
per haver.se quedat lliures
 +
 +
de tota mala canalla.
 +
 +
 +
Ya poden estar contents
 +
 +
los lliberals perseguits
 +
 +
per haver.se quedat lliures
 +
 +
de facciosos atrevits.
 +
 +
 +
Ya poden estar contents
 +
 +
els pastors y pastorets
 +
 +
per haver.se quedat lliures
 +
 +
de Fardes, Cucs i Cuquets.
 +
 +
 +
Ya podem estar contents
 +
 +
los lliberals ultrajats
 +
 +
perquè a cabat la facció
 +
 +
com una riña de gats.
 +
 +
 +
Ya podeu tirar les boines
 +
 +
al racó de la granera:
 +
 +
os ho mane Villalonga
 +
 +
y Mariano de Palera.
 +
 +
 +
Ya podeu tirar les boines
 +
 +
al racó de la paella:
 +
 +
os ho mane Villalonga
 +
 +
y el Teixidó de Morella.
 +
 +
 +
Ya podeu tirar les boines
 +
 +
al racó de la casola:
 +
 +
os ho mane Villalonga
 +
 +
y Juan de Berols. 
 +
 +
 +
Ya podeu tirar les boines
 +
 +
al racó del cullerer:
 +
 +
mireu que os ho mane Batides
 +
 +
y Sebastiá del ferrer.}}
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
* ''La poesia politica a l'obra de Mossen Salvador Roig'' per Pere-Enric Barreda i Edo. [[Centre d'Estudis de la Plana]] (Bolletí nº 11, juliol-setembre 1987). Depòsit Llegal: CS 302/1985.
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Religiosos]]
 
[[Categoria:Religiosos]]

Última revisió del 18:57 21 set 2022

Salvador Roig i Moliner
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós, escritor i poeta
Naiximent: 1794
Lloc de naiximent: Benassal, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1865
Lloc de defunció: Benassal, Regne de Valéncia, Espanya

Mossén Salvador Roig i Moliner (Benassal, 1794 - † 1865), fon un religiós (frare) i poeta valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'Alt Maestrat, en l'any 1794.

En l'any 1812 formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos en Benassal durant la Guerra de l'Independència. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'Universitat de Valéncia, a on es llicencià en Teologia.

Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.

La seua ideologia lliberal li ocasionà conflictes en les autoritats conservadores, en els carlistes – sa casa fon saquejada i la seua biblioteca, arrasada – i també en els seus veïns.

L'última etapa de la sa vida, desencantat de la política, registrà i buscà en archius, fent un llistat de 356 personages històrics benassalencs.

En l'any 1850 acabà una de les seues obres en què més temps treballà, Historia de Benasal, manuscrit inèdit.

Obra[editar | editar còdic]

La seua obra està escrita en castellà i en llengua valenciana.

  • Historia de Benasal
  • Libro Verde de Benasal
  • Llibre de Capellanies, anotacions.
  • Opera varia

També existixen una colecció de fragments a on apareix la seua firma.

Composicions poètiques[editar | editar còdic]

Mossén Salvador és l'autor d'unes composicions poètiques baix el títul de "Patriòtiques". Són quatre composicions, considerades majors: Una primera en 20 versos que tracta sobre les propietats i el sistema de lleis, i el recurs a la defensa de les mateixes. La segona, de 36 versos, descriu el sege de Bilbao pels carlistes i el valor d'Espartero. La tercera, de 48 versos, llamenta la caiguda de Benassal a mans dels carlistes i es plany de la trista sort dels benassalencs. La quarta, de 8 versos, commemora el restabliment de la Constitució en l'any 1836.

Ací deixem un fragment de la tercera part que fa referència al seu poble natal, Benassal:

Ya podem estar contents

los de la Vila y masades,

perquè s.ha acabat la guerra

y també les vagajades.


Ya podem estar contents

masovers y de la Vila,

perquè s.ha anat com la boira

tota la facció carlina.


Ya poden estar contents

los masovers atordits

perquè ya no van facciosos

a menjar.se.ls els cabrits.


Ya poden estar contents

los pobles de esta muntanya

per haver.se quedat lliures

de tota mala canalla.


Ya poden estar contents

los lliberals perseguits

per haver.se quedat lliures

de facciosos atrevits.


Ya poden estar contents

els pastors y pastorets

per haver.se quedat lliures

de Fardes, Cucs i Cuquets.


Ya podem estar contents

los lliberals ultrajats

perquè a cabat la facció

com una riña de gats.


Ya podeu tirar les boines

al racó de la granera:

os ho mane Villalonga

y Mariano de Palera.


Ya podeu tirar les boines

al racó de la paella:

os ho mane Villalonga

y el Teixidó de Morella.


Ya podeu tirar les boines

al racó de la casola:

os ho mane Villalonga

y Juan de Berols.


Ya podeu tirar les boines

al racó del cullerer:

mireu que os ho mane Batides

y Sebastiá del ferrer.

Referències[editar | editar còdic]

  • La poesia politica a l'obra de Mossen Salvador Roig per Pere-Enric Barreda i Edo. Centre d'Estudis de la Plana (Bolletí nº 11, juliol-setembre 1987). Depòsit Llegal: CS 302/1985.