Diferència entre les revisions de "Idioma yidis"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 's mes ' a 's més ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 35: Llínea 35:
 
* [[Idioma hebreu]]
 
* [[Idioma hebreu]]
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commons|Yidish language}}
 +
 +
{{Llengües germàniques}}
 
{{Llengües germàniques}}
 
{{Llengües germàniques}}
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües judees]]
 
[[Categoria:Llengües judees]]
 
[[Categoria:Llengües germàniques]]
 
[[Categoria:Llengües germàniques]]

Revisió de 04:19 17 set 2022

Yidis
יידיש
Pronunciació: AFI: idish
Atres denominacions:
Parlat en: Rúsia i molts més països
Regió: El món en general.
Parlants: 3 millons
Rànquing: No està entre les cent primeres
Família: Indoeuropea

  Germànica
   Alt alemà
    Yidis

estatus oficial
Llengua oficial de: Rúsia (Regió de Óblast Autònom Hebreu)
Regulat per: YIVO
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
vore també: llengua

El yidis (ייִדיש yidish o אידיש idish, lliteralment: "judeu", provinent de l'alt alemà mig jüdisch i transcrit a l'anglés com yiddish) és l'idioma oriental del judeualemà, parlat per les comunitats judeues del centre d'Europa (els aixquenazís). Si be pren la major part de la seua sintaxis i lèxic de l'alemà, té importants préstams de llengües eslaves, de l'arameu i de l'hebreu (més específicament de l'hebreu tiberià). S'amprà habitualment l'alfabet d'este últim per a la seua escritura.

El yidis se desenrollà en Europa Central a partir del sigle X i evolucionà junt a les llengües de l'entorn. Hui, despuix de l'erradicació de la població judeua centreeuropea a causa de l'holocaust i l'emigració per salvaguàrdia, la seua població parlant se va reduir de 13 millons (1930) a 3 millons de persones (2005).

Alguns grups de judeus ortodoxos en tot lo món utilisen el yidis per a la comunicació habitual, ya que l'hebreu -que és l'idioma de les plegàries i l'estudi de la Torà- és considerat sagrat.

Vore també

Enllaços externs

Commons

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis
Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis