Diferència entre les revisions de "Napolità"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 80: | Llínea 80: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Neapolitan language}} |
+ | |||
+ | {{Llengües romàniques}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Última revisió del 02:59 17 set 2022
Napolità Nnapulitano | |
Pronunciació: | AFI: |
Atres denominacions: | |
Parlat en: | Itàlia |
Regió: | Campània, Abruços, Basilicata, Calàbria, Laci ,Molise i Apúlia |
Parlants: | 7,8 millons |
Rànquing: | 101º |
Família: | Indoeuropea Itàlica |
estatus oficial | |
Llengua oficial de: | No és oficial en ningun puesto |
Regulat per: | No està regulat |
còdics de la llengua | |
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | nap |
ISO/FDIS 639-3 | nap |
SIL | |
vore també: llengua |
El napolità (nnapulitano) és la llengua romanç parlada en Campània i vàries regions veïnes del sur d'Itàlia (Abruços, Basilicata, Calàbria, Laci,Molise i Apúlia). Heu parlen més de 7,8 millons de persones.
Es tracta del idioma en que s'escriuen totes les cançons folclòriques napolitanes, tals com 'O surdato 'nnamurat', 'O sole mio i Funiculì Funiculà.
Orige[editar | editar còdic]
Al igual que totes les llengües romances, el napolità deriva del llatí, pero té influència espanyola, francesa i normanda.
Comparació[editar | editar còdic]
Napolità: | Valencià: | Italià: | Llatí: |
---|---|---|---|
Pate nuoste ca staje ncielo | Pare nostre que estàs en el cel | Padre Nostro, che sei nei cieli | Pater noster, qui es in caelis |
santificammo 'o nomme tujo, | santificat siga el teu nom, | sia santificato il tuo nome. | sanctificetur nomen tuum: |
faje vení 'o regno tujo | vinga a mosatros el teu reine | Venga il tuo regno | Adveniat regnum tuum. |
sempe c' 'a vuluntà toja, | Faça's la teua voluntat | sia fatta la tua volontà, | Fiat voluntas tua |
accussí ncielo e nterra | aixina en la terra com en el cel | come in cielo, così in terra. | sicut in caelo et in terra |
Fance ave' 'o ppane tutt' 'e juorne | Dona-mos-en hui nostre pa de cada dia | dacci oggi il nostro pane quotidiano | Panem nostrum quotidianum da nobis hodie |
lèvece 'e rièbbete | i perdona nostres ofenses | e rimetti a noi i nostri debiti, | Et dimitte nobis debita nostra, |
comme nuje 'e llevamme all'ate, | com també mosatros perdonem als que mos ofenen | come noi li rimettiamo ai nostri debitori. | sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. |
nun nce fa spantecà, | no mos deixes caure en la tentació | E non ci indurre in tentazione, | Et ne nos inducas in temptationem; |
e llevace 'o mmale 'a tuorno. | i lliura-mos del mal. | ma liberaci dal male. | sed libera nos a malo. |
Amen. | Amen. | Amen. | Amen. |
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Napolità.
Llengües romàniques |
---|
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |