Acàcia

Acàcia Auriculiformis

L'acàcia (del llatí acacĭa, arbre espinós.) és un arbre que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la goma aràbiga. Sol amprar-se en fins ornamentals en jardineria.

Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les cridades «falses acàcies», tals com Robinia pseudoacàcia, Gleditsia triacanthos o la Sophora japònica) de la família de les mimosàcees. Existixen unes 1.400 espècies acceptades, de les més de 3.000 descrites en el món.​ Unes 970 pertanyen al gènero Acàcia stricto sensu, de les quals 950 procedixen d'Austràlia.

És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en Àfrica i Austràlia. En general, les espècies d'Oceania es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també comenta que rep el nom d'acàcia la fusta d'est arbre i en farmàcia la substància medicinal astringent que s'extrau del fruit vert d'algunes varietats d'est arbre.

Classes

• Acàcia blanca (Robinia pseudoacacia), acàcia espinosa de fulles compostes ovoides, flors blanques i oloroses i llegums llisos; procedix d'Amèrica Septentrional i s'usa en jardineria.
• Acàcia bolea (Robinia umbraculifera), de flors roges i cop esfèric, molt usada en jardineria.
• Acàcia de tres punches (Gleditschia triacanthos), planta de la família de les cesalpiniàcees, de fulles pinades i punches de vora 15 centímetros ramificades en llegums coriàceus.
• Acàcia rosa (Robinia hispida), abruixell procedent d'Amèrica del Nort, en flors rogenques inodores, sense punches o en ben poques, té llarcs filaments en les branques.
• Acàcia tapenera o taperera (Acacia julibrissin), planta de la família de les mimosàcees.

Història

Entre els antics, l'acàcia era tinguda com a planta maravellosa, per les seues propietats curatives i la creïen de suma eficàcia per a aüixar la mala sort. En Egipte, era molt conegut este arbre i els seus naturals ho ampraven per a la construcció d'embarcacions, estàtues i mobles. Entre els hebreus, se li cita en el nom de fusta de setim​ i segons els llibres sants, en la construcció del tabernacle l'única fusta que es va amprar fon l'Acàcia seyal.

Descripció

Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color groc. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós​. Medix de 7 a 10 metros d'altura.

Enllaços externs

• «Acàcia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• Acàcia en Wikipedia