Diferència entre les revisions de "Eduart Martínez i Ferrando"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Estudià Dret i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en [[1908]] fon un dels fundadors de la [[Joventut Valencianista]]. En l'any [[1917]] va acompanyar a [[ | + | Estudià Dret i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en [[1908]] fon un dels fundadors de la [[Joventut Valencianista]]. En l'any [[1917]] va acompanyar a [[Ignaci Vilallonga]] a entrevistar-se en [[Francesc Cambó]]. Fon un dels firmants de la [[Declaració Valencianista de 1918]] i formà part del nou partit [[Unió Valencianista Regional]]. |
Destacat polemiste partidari de l'unitat de la [[llengua valenciana]] i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' o en ''[[Pàtria Nova]]'', ''La Veu de Catalunya'' o ''[[Valencia Nova]]'', a on es va enfrontar a [[Josep Maria Bayarri]]. | Destacat polemiste partidari de l'unitat de la [[llengua valenciana]] i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' o en ''[[Pàtria Nova]]'', ''La Veu de Catalunya'' o ''[[Valencia Nova]]'', a on es va enfrontar a [[Josep Maria Bayarri]]. | ||
Revisió de 22:09 9 ago 2022
| Eduart Martínez i Ferrando | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor | ||
| Naiximent: | 1883 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1935 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Eduart Martínez i Ferrando (Valéncia, 1883 - 1935) fon un escritor i intelectual valencià d'ideologia pancatalanista, germà d'Ernest Martínez i Ferrando i de Daniel Martínez i Ferrando.
Biografia
Estudià Dret i Filosofia en l'Universitat de Valéncia, a on va ser atret per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que en 1908 fon un dels fundadors de la Joventut Valencianista. En l'any 1917 va acompanyar a Ignaci Vilallonga a entrevistar-se en Francesc Cambó. Fon un dels firmants de la Declaració Valencianista de 1918 i formà part del nou partit Unió Valencianista Regional.
Destacat polemiste partidari de l'unitat de la llengua valenciana i la catalana, lo que va reflectir en numeroses publicacions i revistes com en el periòdic Las Provincias o en Pàtria Nova, La Veu de Catalunya o Valencia Nova, a on es va enfrontar a Josep Maria Bayarri.
Obra
- Síntesi de criteri valencianista (1918)
- L'arxiu municipal (1919)
- La casa de la generalitat del regne de València (1920)
- Vida d'infant (1921)
- La indústria valenciana de la seda (1933)