Diferència entre les revisions de "El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
En els «Anexos» hi ha un document significatiu, quan la RACV demanava el boicot al [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] (2003). El llibre és el segon premi d'investigació del INEV, Lluïs Alcanyiç, i el prolec és de [[Chimo Lanuza]]. | En els «Anexos» hi ha un document significatiu, quan la RACV demanava el boicot al [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] (2003). El llibre és el segon premi d'investigació del INEV, Lluïs Alcanyiç, i el prolec és de [[Chimo Lanuza]]. | ||
| − | * Resenya | + | * Resenya bibliografica per [[Antoni Fontelles]] ([[Bolletí Rogle|Revista Rogle]] (nº 190-191, Juliol-Agost 2022), editat pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]). |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:11 28 jul 2022
El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme és el títul d'un llibre de l'autor Jesualt Masià, editat per l'Institut d'Estudis Valencians (INEV). Este llibre completa a El conflicte identitari. Valencianisme i catalanisme des de principis del sigle XX fins a la democracia (INEV, Valéncia, 2021), ya que analisa els anys més pròxims, dels 80 fins a l'actualitat. El llibre és el segon premi d'investigacio del INEV, Lluïs Alcanyiç.
Ficha del llibre
- Títul: El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme
- Autor: Jesualt Masià i Alamar
- Editorial: Institut d'Estudis Valencians
- Any: 2022
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- ISBN:
Sinopsis
En el primer capitul, «Explicacio sicosocial del conflicte», més tècnic i extens, comenta que han de fer les minories si volen influir en la societat. No oblida el paper de l'autoodi que hi ha inculcat en molts valencians ni tampoc el perill que representa la repetició de l'història, de processos similars de temps passats (p. e., la firma de les bases ortografiques del 32).
En el segon, «La caixa de pandora del valencianisme», resumix lo que representà per al moviment sociocultural valencianiste (i per al politic també), la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'impagable regal que li feu al catalanisme (d'ací i d'alla) l'entrada de Xavier Casp, deca de la RACV. I encara hi ha gent que no ho veu i que li ho disculpa. Un error d'este calibre només se disculpa o justifica des de la veneració o l'idolatria.
En el tercer, «La guerra civil valenciana», conta el procés de la reforma ortografica aprovada per la RACV en l'any 2003 i que estigué promoguda i guionisada per elements alguns dels quals estan ya en la banda de la llum (el catalanisme i les seues prebendes). I uns atres, provablement, s'han quedat perque els culs no son aptes per a les cadires disponibles.
Si l'ingrés de Casp en la AVLl fon traumatic i neutralisant, aço era la puntilla... perque ara nos pareixem simbolicament un poc mes als adversaris.
En el quart i últim capitul, «La nostra missio», apunta quína ha de ser la conducta del valencianisme: marcar el territori, perque l'actual moviment: “és permeable, no te fronteres clares, ni principis i aixina se cola de tot, no es una minoria nomica, és un grup difus, liquit”. I s'ha de ser valent perque “En esta vida sense valents no hi ha res a fer”.
Tambe senyala que només hi ha una separació llegitima entre cultura i política i és metodològica. La vida diaria és un tot.
En els «Anexos» hi ha un document significatiu, quan la RACV demanava el boicot al II Congrés de la Llengua Valenciana (2003). El llibre és el segon premi d'investigació del INEV, Lluïs Alcanyiç, i el prolec és de Chimo Lanuza.
- Resenya bibliografica per Antoni Fontelles (Revista Rogle (nº 190-191, Juliol-Agost 2022), editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana).