Diferència entre les revisions de "Novela filosòfica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el Bildungsroman. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.
+
La '''ficció filosòfica''' es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el [[Bildungsroman]]. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.
  
Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de Platón, pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de Voltaire o Jonathan Swift. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com Thomas Mann, Hermann Hesse, existencialistes francesos com Jean Paul Sartre o Albert Camus, o autors distòpics com Aldous Huxley o George Orwell varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en Unamuno, Pío Baroja o Azorín òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, Jorge Luis @Borges du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.
+
Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de [[Plató]], pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de [[Voltaire]] o [[Jonathan Swift]]. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com [[Thomas Mann]], [[Hermann Hesse]], existencialistes francesos com [[Jean Paul Sartre]] o [[Albert Camus]], o autors distòpics com [[Aldous Huxley]] o [[George Orwell]] varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en [[Unamuno]], [[Pío Baroja]] o [[Azorín]] òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, [[Jorge Luis Borges]] du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.
  
 +
[[Categoria:Lliteratura]]
 +
[[Categoria:Novela]]
 
[[Categoria:Noveles filosòfiques]]
 
[[Categoria:Noveles filosòfiques]]
[[Categoria:Novela]]
 
 
[[Categoria:Lliteratura filosòfica]]
 
[[Categoria:Lliteratura filosòfica]]

Última revisió del 12:46 21 jul 2022

La ficció filosòfica es referix a les obres de ficció en a on una part significativa del treball està dedicat a la discussió de qüestions que solen abordar-se utilisant la filosofia discursiva. Este tipo d'obres pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el paper de l'experiència o la raó en el desenroll del coneiximent. Aixina mateix, a este gènero pertanyen les anomenades «noveles d'idees», que inclouen una proporció significativa de gèneros com la ciència ficció, la ficció utòpica i distòpica i el Bildungsroman. El modus operandi sol utilisar primerament una història normal per a llavors començar simplement a explicar les parts difícils o obscures de la vida humana.

Els seus precedents són tan antics com els propis diàlecs de Plató, pero en sentit més concret, esta narrativa florix baix l'escritura de Voltaire o Jonathan Swift. En la primera mitat del sigle XX autors tan diversos com Thomas Mann, Hermann Hesse, existencialistes francesos com Jean Paul Sartre o Albert Camus, o autors distòpics com Aldous Huxley o George Orwell varen dur este tipo de ficció a la seua més elevat desenroll. En la narrativa espanyola, la Generació del 98 en Unamuno, Pío Baroja o Azorín òbrin el camí a este tipo d'obres. En la tradició hispanoamericana, Jorge Luis Borges du el gènero a una dels seus cims més importants i abstractes. La tradició de la novela de ciència ficció, de la mà de Stanislav Lem, Arthur C. Clarke o Asimov, també introduirien idees filosòfiques en moltes de les seues obres.