Diferència entre les revisions de "L'Alt Palància"
(Sense diferències)
|
Revisió de 10:33 28 jun 2009
L'Alt Palància està travessada pel camí natural que unix la ciutat de Valéncia en el sur d'Aragó i Saragossa. S'articula entorn de la part alta del curs del riu Palància que la recorre en sentit NO-SE.
La comarca es troba ubicada dins de l'àmbit llingüístic del castellà, i llimita al nort en la comarca de L'Alt Millars, a l'est en La Plana Baixa i El Camp de Morvedre, al sur en Els Serrans i El Camp de Túria i a l'oest en Aragó.
Orografia
La comarca es troba situada en el domini ibèric sent un punt de transició entre els altiplans turolenses i la plana costera valenciana, per això les màximes altures es donen en l'interior.
Es poden distinguir quatre unitats de relleu principals:
- La vall del riu Palància Este riu naix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nora-oest-sur-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naiximent fins a la localitat de Navaixes), com el mig (des de Navaixes fins Sot de Ferrer).
- L'erm de Barraques Esta zona es pot considerar com una prolongació geològica de l'altiplà del sur de la província de Terol. En una altura de 1.000 a 1.100 m es caracterisa per un clima fret i escassa població. En ell es localisen les serres d'El Bou i Pina prolongacions de la serra turolense de Javalambre que suponen les màximes altituts de la comarca en 1.618 m en la serra del Bou o 1.538 en la Penya Salada.
- La serra d'Espadà Esta serra, situada al nort del riu Palància servix de llínea divisòria entre la conca d'este i la del riu Millars. Es caracterisa pels seus sòls de roig i perd altitut conforme s'acosta al mar, sent les màximes altituts el Pic de la Rápita en 1.106 m'i el d'Espadà en 1.086.
- La serra Calderona Esta serra se situa al sur del riu Palància, majoritàriament ocupa territori de la província de Valéncia si be les seues màximes altures es troben en esta comarca en pics com el Montemayor (1.015 m)
Clima
En la comarca es presenta un clima mediterràneu si be hi ha zones en qué este es troba modificat tant per l'altura com per la lluntania del mar el que li otorga un cert matís continental. En la zona baixa de la vall no són freqüent lasa nevades, encara que sí les gelades, i conforme anem ascendint d'altitut comencen a ser més freqüents els dits fenòmens fins al punt que la serra d'El Bou sol ser una de les primeres zones del territori valencià a vore la neu.
Economia
L'economia de la comarca ha estat basada en la agricultura de secà (a pesar d'existir importants zones de regadiu en la part baixa de la vall) el que ha fet que per la seua poca rendabilitat haja patit un procés de despoblació al llarc del sigle XX atenuat en els últims anys per l'arribada d'immigrants d'atres països.
Llengua
La Llengua pròpia és el castellà.Esta varietat de l'espanyol, denominada castellà oriental, té com a base fonamental el navarro-aragonés, que es va estendre a partir de la Reconquista, per Aragó, Valéncia i Múrcia.
Mig ambient i Temps lliure
Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la Generalitat Valenciana, la Serra d'Espadà i la Serra Calderona i quatre parages naturals municipals com la Devesa de Soneja, el Pozo Junc, Peñaescabiai el montanya l'Esperança
La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la via verda d'Ulls Negres.
Gastronomia
L'Alt Palància es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. Sens dubte els productes més importants són els d'orige animal destacant embotits com la llonganiça, el choriç, la botifarra (d'arròs, de ceba o de pa) o la gemia, el pernil o la carn de corder. Els productes d'orige vegetal són molt importants destacant l'oli de la serra d'Espadà, obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, que té justa fama des d'época medieval i està en tràmits d'obtindre la denominació d'orige o les fruites que s'obtenen en els regadius de la vall mig com les cireres, nyispros, caquis o pomes. Els plats més típics ademés de la paella són el arròs al forn, l'empedrat, el arròs en bledes i sobretot les diverses olles. Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de moniato o de cabell d'àngel, rossigones, coques Cristina,coca de poma i els rollets d'anís o ou
