Diferència entre les revisions de "Artal de Alagón"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Bunyol (Valéncia) ' a 'Bunyol ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Artal de Alagón'''(?-?, [[Sax]] [[1238]]) fon un noble aragonés,molt conegut en l'época de [[Jaume I]]. Artal, fill de [[Blasco de Alagón]],qui fon conquistador de [[Morella]] per a [[Aragó]]. | + | '''Artal de Alagón'''(?-?, [[Sax]] [[1238]]) fon un noble aragonés,molt conegut en l'época de [[Jaume I]]. Artal, fill de [[Blasco de Alagón]], qui fon conquistador de [[Morella]] per a [[Aragó]]. |
| − | Fon testic el [[27 d'abril]] de [[1238]] de l'entrega a [[Rodrigo de Lizana]] dels castells i viles de [[Montroy]], [[Bunyol]] i [[Macastre]] donades per Jaume I durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]]. | + | Fon testic el [[27 d'abril]] de l'any [[1238]] de l'entrega a [[Rodrigo de Lizana]] dels castells i viles de [[Montroy]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] i [[Macastre]] donades per Jaume I durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]]. |
| − | Entre abril i juliol de [[1238]], durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]] es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al [[18 d'octubre]] a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per [[Huici]] i [[Cabanes]]. Ubieto, supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei. | + | Entre [[abril]] i [[juliol]] de [[1238]], durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]] es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al [[18 d'octubre]] a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per [[Huici]] i [[Ampar Cabanes]]. [[Antonio Ubieto]], supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei. |
Va morir en Sax durant un sege de la vila, segons narra [[Jaume I]]. | Va morir en Sax durant un sege de la vila, segons narra [[Jaume I]]. | ||
| − | {{cita|«E, quan fo presa [[Valéncia]], venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc | + | {{cita|«E, quan fo presa [[Valéncia]], venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc be ab cinquanta cavallers, e dixeren que, pus no havien estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que feesen una cavalcada en terres de [[Múrcia]]. E a nós plac-nos que la feesen, e hagueren Artal d'Alagó, fill de don Blasco, qui sabia en la terra, que ja hi havia estat. E, al primer lloc que vigueren a qui volguessen feer mal fo [[Villena]]. E, quan foren prop [[Villena]], faeren guarnir los cavalls; e, arma's tota la companya de les armes que hi avien, e feeren brocada contra los sarraïns de [[Villena]], e tolgren-los be les dues parts de la vila de [[Villena]], e puis no ho pogren sofrir d'aturar pus, per la força dels sarraïns que eran llaïns; e hagren-se a exir de la vila, pero tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases. E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraï tirà d'un terat un cantal, e dona a N'Artal d'Alagó sus el capell de ferre, si que el derrocà del cavall, e d'aquel colp hac a morir. E, quan viren que fo mort Artal d'Alagó tragueren-lo defora, e hagre-se'n a eixir pel mal que aquí havien pres, e aixina com degren anar pus a avant hagren acord que, pus Artal d'Alagó era mort, que se'n tornassen. E, dins vuit dies haguem-los cobrats: e la cavalcada no profità a nengú sinó que guanyaren bestiar per a menjar a la host. E, acò passat, tornàse'n En Ramon Folc»<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159956448097188532624/p0000001.htm Jaime I i ...]</ref>}} |
==Referències== | ==Referències== | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
*Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9 | *Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9 | ||
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
| + | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
Última revisió del 21:43 16 jul 2022
Artal de Alagón(?-?, Sax 1238) fon un noble aragonés,molt conegut en l'época de Jaume I. Artal, fill de Blasco de Alagón, qui fon conquistador de Morella per a Aragó.
Fon testic el 27 d'abril de l'any 1238 de l'entrega a Rodrigo de Lizana dels castells i viles de Montroy, Bunyol i Macastre donades per Jaume I durant el siti de la ciutat de Valéncia.
Entre abril i juliol de 1238, durant el siti de la ciutat de Valéncia es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al 18 d'octubre a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per Huici i Ampar Cabanes. Antonio Ubieto, supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei.
Va morir en Sax durant un sege de la vila, segons narra Jaume I.
«E, quan fo presa Valéncia, venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc be ab cinquanta cavallers, e dixeren que, pus no havien estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que feesen una cavalcada en terres de Múrcia. E a nós plac-nos que la feesen, e hagueren Artal d'Alagó, fill de don Blasco, qui sabia en la terra, que ja hi havia estat. E, al primer lloc que vigueren a qui volguessen feer mal fo Villena. E, quan foren prop Villena, faeren guarnir los cavalls; e, arma's tota la companya de les armes que hi avien, e feeren brocada contra los sarraïns de Villena, e tolgren-los be les dues parts de la vila de Villena, e puis no ho pogren sofrir d'aturar pus, per la força dels sarraïns que eran llaïns; e hagren-se a exir de la vila, pero tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases. E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraï tirà d'un terat un cantal, e dona a N'Artal d'Alagó sus el capell de ferre, si que el derrocà del cavall, e d'aquel colp hac a morir. E, quan viren que fo mort Artal d'Alagó tragueren-lo defora, e hagre-se'n a eixir pel mal que aquí havien pres, e aixina com degren anar pus a avant hagren acord que, pus Artal d'Alagó era mort, que se'n tornassen. E, dins vuit dies haguem-los cobrats: e la cavalcada no profità a nengú sinó que guanyaren bestiar per a menjar a la host. E, acò passat, tornàse'n En Ramon Folc»[1]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9