Diferència entre les revisions de "Vidre"
m |
|||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El vidre, (del [[llatí]] vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà. | El vidre, (del [[llatí]] vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà. | ||
| − | En general es produïx quan un material mostós se solidifica | + | En general es produïx quan un material mostós se solidifica ràpidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix [[sucre]] de taula fosa sobre una superfície freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial. |
| − | D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo | + | D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo específic de vidre, el vidre silíceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats. |
[[File:Vidrio 1.jpg|thumb|250 px|Recipients de vidre]] | [[File:Vidrio 1.jpg|thumb|250 px|Recipients de vidre]] | ||
| − | Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, | + | Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, pràcticament inert des d'el punt de vista químic i biològic i presenta una superfície plana. És resistent a la majoria dels agents químics una volta refredat, pero molejable i pastós a altes temperatures; s’obté en fondre una barreja d’arena silícea i potassa a 1.500º C, i s’utilisa per a la fabricació de finestres, lents, botelles, portals, recipients, adorns i i una gran varietat de productes. |
Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf. | Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf. | ||
| − | Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és | + | Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fràgil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments tèrmics. |
== La vitrificació == | == La vitrificació == | ||
| − | El vidre comú està | + | El vidre comú està constituït casi exclusivament per [[diòxit de silici]] (SIO2), sent comunament [[sílice]], el mateix component del [[quars]] i de la seua forma policristalina, l'[[arena]]. Baix forma pura, el sílice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero a sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements és la soda (el carbonat de [[sodi]] NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de [[potassi]]) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa al vidre soluble dins de l'[[aigua]]. Per a evitar este inconvenient s'afig també calç (rovelle de [[calci]]) per a obtindre l'insolubilitat. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Glass}} | |
[[Categoria: Física]] | [[Categoria: Física]] | ||
[[Categoria:Tecnologia]] | [[Categoria:Tecnologia]] | ||
[[Categoria:Indústria]] | [[Categoria:Indústria]] | ||
Última revisió del 03:30 6 jul 2022
El vidre, (del llatí vĭtrĕu), és un material inorgànic dur, fràgil, transparent i amorf, que es troba en la naturalea, encara que també pot ser produït pel ser humà.
En general es produïx quan un material mostós se solidifica ràpidament, de tal manera que no te temps de formar una estructura regular cristalina. Un eixemple d'este fenomen pot observar-se quan es vertix sucre de taula fosa sobre una superfície freda. El resultat és la formació d'un sòlit amorf, a on l'estructura cristalina és absent al contrari del sucre inicial.
D'una manera comú en esta paraula vidre s'entén un tipo específic de vidre, el vidre silíceu, que s'usa habitualment dins dels edificis, com contenidor o dins dels elements de decoració entre atres possibilitats.
Baix la seua forma pura, és el vidre transparent, relativament dur, pràcticament inert des d'el punt de vista químic i biològic i presenta una superfície plana. És resistent a la majoria dels agents químics una volta refredat, pero molejable i pastós a altes temperatures; s’obté en fondre una barreja d’arena silícea i potassa a 1.500º C, i s’utilisa per a la fabricació de finestres, lents, botelles, portals, recipients, adorns i i una gran varietat de productes.
Podríem dir que el vidre és un tipo de material ceràmic amorf.
Estes característiques fan del vidre un material d'us freqüent dins de molts sectors, pero a la volta és fràgil. Aquelles desventages poden millorar-se en part o del tot en afegir atres elements o en tractaments tèrmics.
La vitrificació[editar | editar còdic]
El vidre comú està constituït casi exclusivament per diòxit de silici (SIO2), sent comunament sílice, el mateix component del quars i de la seua forma policristalina, l'arena. Baix forma pura, el sílice te un punt de fusió que és entorn de 2000 °C pero a sovint durant la producció del vidre són afegides atres substancies per fer mermar esta temperatura. Un d'estos elements és la soda (el carbonat de sodi NA2CO3) o llavors la potassa (el carbonat de potassi) que fan baixar el punt de fusió prop 1000°C. Desgraciadament la presencia de soda fa al vidre soluble dins de l'aigua. Per a evitar este inconvenient s'afig també calç (rovelle de calci) per a obtindre l'insolubilitat.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vidre.