Diferència entre les revisions de "Konrad Lorenz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Austriac' a 'Austríac')
Llínea 10: Llínea 10:
 
|signatura =  
 
|signatura =  
 
}}
 
}}
'''Konrad Zacharias Lorenz''' ([[Viena]], [[7 de novembre]] de [[1903]]-[[Alterberg]], [[27 de febrer]] de [[1989]]) fon un zoòlec [[Àustria|Austriac]].
+
'''Konrad Zacharias Lorenz''' ([[Viena]], [[7 de novembre]] de [[1903]]-[[Alterberg]], [[27 de febrer]] de [[1989]]) fon un zoòlec [[Àustria|Austríac]].
  
 
Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.
 
Estudià [[Medicina]] en l'[[Universitat de Columbia]] en [[Nova York]] i al finalisar els seus estudis se dedicà a la [[zoologia]], i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'[[Universitat de Viena]]. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'[[etologia]]. Fon nomenat director de l'[[Institut Max Plank]] d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.

Revisió de 00:37 6 jul 2022

Konrad Lorenz Nobel prize medal.svg
Konrad Lorenz.JPG
Konrad Lorenz en 1978
Nacionalitat: Austríac
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 7 de setembre de 1903
Lloc de naiximent: Viena
Defunció: 27 de febrer de 1989 (als 85 anys)
Lloc de defunció: Alterberg

Konrad Zacharias Lorenz (Viena, 7 de novembre de 1903-Alterberg, 27 de febrer de 1989) fon un zoòlec Austríac.

Estudià Medicina en l'Universitat de Columbia en Nova York i al finalisar els seus estudis se dedicà a la zoologia, i obtingué el doctorat d'esta matèria en l'Universitat de Viena. Treballà sobre el comportament animal i és u dels pares de l'etologia. Fon nomenat director de l'Institut Max Plank d'Etologia de Seewiesen en l'Alta Baviera alemana.

Rebé el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en l'any 1973, en acabar de descriure l'Imprinting, procés fisiològic generat despuix del naiximent que garantisa el comportament maternal i filial entre mare i cria; estos encontres s'integraren posteriorment en la teoria de la volença humana.


Predecessor:
Gerald M. Edelman
Rodney Robert Porter
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de Fisiologia o Medicina

1973
Successor:
Albert Claude
Christian de Duve
George E. Palade

Enllaços externs

Commons