Diferència entre les revisions de "Química inorgànica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 12: Llínea 12:
 
Les àrees d'estudi en química inorgànica són la [[química organometàlica]], la [[agregat (química)|química d'agregats]] i la [[química bioinorgànica]].
 
Les àrees d'estudi en química inorgànica són la [[química organometàlica]], la [[agregat (química)|química d'agregats]] i la [[química bioinorgànica]].
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.xtec.es/~rblanco1/exerauto/Index_Formulacio.htm Exercicis de formulació]
 
* [http://www.xtec.es/~rblanco1/exerauto/Index_Formulacio.htm Exercicis de formulació]
 
* [http://pubs.acs.org/journal/inocaj Inorganic Chemistry (ACS Publications)] (en anglés)
 
* [http://pubs.acs.org/journal/inocaj Inorganic Chemistry (ACS Publications)] (en anglés)
Llínea 20: Llínea 20:
  
 
{{Química}}
 
{{Química}}
 +
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química inorgànica]]
 
[[Categoria:Química inorgànica]]

Última revisió del 16:24 28 jun 2022

Els composts inorgànics presenten una gran diversitat:
A: el diborà presenta uns enllaços poc usuals
B: el clorur de cesi té una estructura cristalina arquetípica
C: el Fp2 és un organometàlic complex
D: els usos de la silicona van des dels implantes mamaris fins al Silly Putty
E: el descobridor del catalisador de Grubbs va guanyar el Premi Nobel de Química de 2005
F: la zeolita té molts usos com a sedàs molecular
G: l'acetat de coure (II) sorprengué els químics teòric en el seu dimagnetisme

La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels composts inorgànics, és dir, els que no contenen carbono (en contraposició als composts orgànics, que sí en contenen). De fet, la distinció entre composts orgànics i inorgànics és difosa i força arbitrària: d'una banda, hi ha composts en carbono que es consideren inorgànics, com els carbures, els carbonats, el grafit o el diamant; de l'atra, molts composts formats bàsicament per àtoms de carbono també contenen metals de transició. Tradicionalment estudiats per la química inorgànica, estos composts són estudiats per la química organometàlica, una disciplina que s'encavalca entre les dos branques.

Les àrees d'estudi en química inorgànica són la química organometàlica, la química d'agregats i la química bioinorgànica.

Enllaços externs[editar | editar còdic]