Diferència entre les revisions de "Claudio Sánchez Albornoz"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República | + | '''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili entre [[1962]] i [[1971]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 21:26 24 jun 2022
| Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 7 d'abril de 1893 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 8 de juliol de 1984 | ||
| Lloc de defunció: | Àvila, Espanya | ||
Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña (Madrit, 7 d'abril de 1893 - Àvila, 8 de juliol de 1984) fon un historiador, escritor i polític espanyol, ministre durant la Segona República i president del seu Govern en l'exili entre 1962 i 1971.
Biografia
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'any 1913 en premi extraordinari, es va doctorar en 1914 per l'Universitat de Madrit en una tesis titulada La Monarquia en Astúries, Lleó i Castella durant els sigles VIII al XIII. La Potestat Real i els Senyorius. Número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Archius, Biblioteques i Museus, fon catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de Barcelona, Valéncia, Valladolit i Madrit.
En 1926 va entrar en la Real Acadèmia de l'Història. Fon rector de l'Universitat Central entre 1932 i 1934.
Política
Claudio Sánchez-Albornoz fon diputat per Àvila entre 1931 i 1936, ministre d'Estat en 1933, vicepresident de les Corts en 1936, conseller d'Instrucció Pública entre 1931 i 1933, i embaixador d'Espanya en Lisboa.
En el debat de totalitat de la Constitució de 1931 fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files Manuel Azaña, per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".