Diferència entre les revisions de "Gabriel Puig Roda"
(Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage') |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Fill d'una família llauradora, en l'any [[1879]] ingressà en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]], becat per la [[Diputació de Castelló]]. Despuix d'estudiar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Escola de Sant Fernando de Madrit]], esta institució li va otorgar una beca per a anar a [[Roma]], a on es va establir en [[1889]]. | Fill d'una família llauradora, en l'any [[1879]] ingressà en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Sant Carles]], becat per la [[Diputació de Castelló]]. Despuix d'estudiar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Escola de Sant Fernando de Madrit]], esta institució li va otorgar una beca per a anar a [[Roma]], a on es va establir en [[1889]]. | ||
| − | En Roma perfecciona la pintura en aquarela, lo que més tart s'apreciarà en la seua obra en l'influix italià. A l'inici de la década de [[1890]] va obtindre cert renom en diversos círculs artístics, de tal sòrt que li fon fàcil de vendre moltes de les seues obres i desenrollar la seua professió. Despuix de finalisar la seua estància en la capital italiana va recórrer el país, en especial les ciutats en major tradició artística, lo que li va permetre un gran coneiximent de la pintura italiana de totes les époques. En els seus viages es mesclen els retrats, | + | En Roma perfecciona la pintura en aquarela, lo que més tart s'apreciarà en la seua obra en l'influix italià. A l'inici de la década de [[1890]] va obtindre cert renom en diversos círculs artístics, de tal sòrt que li fon fàcil de vendre moltes de les seues obres i desenrollar la seua professió. Despuix de finalisar la seua estància en la capital italiana va recórrer el país, en especial les ciutats en major tradició artística, lo que li va permetre un gran coneiximent de la pintura italiana de totes les époques. En els seus viages es mesclen els retrats, païsages i racons de les ciutats que van conformant la seua obra. En l'any [[1893]] va retornar breument a [[Espanya]], tornant a Roma en [[1894]]. |
La seua obra, ya estable i madura, destaca per la doble influència de la pintura de [[Mariano Fortuny]] en certs ambients orientals, i l'aire costumiste, notablement baix l'influix de la lliteratura de l'época. Tornat a Espanya i despuix del seu pas per [[Barcelona]], es va instalar definitivament en [[Vinaròs]], lloc a on va morir. | La seua obra, ya estable i madura, destaca per la doble influència de la pintura de [[Mariano Fortuny]] en certs ambients orientals, i l'aire costumiste, notablement baix l'influix de la lliteratura de l'época. Tornat a Espanya i despuix del seu pas per [[Barcelona]], es va instalar definitivament en [[Vinaròs]], lloc a on va morir. | ||
Revisió de 16:03 23 jun 2022
| Gabriel Puig Roda | |||
|---|---|---|---|
,_Gabriel_Puig_Roda,_Museu_de_Belles_Arts_de_Castell%C3%B3.JPG)
| |||
| Jota valenciana | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor. | ||
| Naiximent: | 18 de març de 1865 | ||
| Lloc de naiximent: | Tírig, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 21 de novembre de 1919 | ||
| Lloc de defunció: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Gabriel Puig Roda (Tírig, 18 de març de 1865 - Vinaròs, 21 de novembre de 1919), fon un pintor costumiste valencià.
Biografia
,_Gabriel_Puig_Roda,_Museu_de_Belles_Arts_de_Castell%C3%B3_(detall).JPG)
Fill d'una família llauradora, en l'any 1879 ingressà en la Real Acadèmia de Sant Carles, becat per la Diputació de Castelló. Despuix d'estudiar en l'Escola de Sant Fernando de Madrit, esta institució li va otorgar una beca per a anar a Roma, a on es va establir en 1889.
En Roma perfecciona la pintura en aquarela, lo que més tart s'apreciarà en la seua obra en l'influix italià. A l'inici de la década de 1890 va obtindre cert renom en diversos círculs artístics, de tal sòrt que li fon fàcil de vendre moltes de les seues obres i desenrollar la seua professió. Despuix de finalisar la seua estància en la capital italiana va recórrer el país, en especial les ciutats en major tradició artística, lo que li va permetre un gran coneiximent de la pintura italiana de totes les époques. En els seus viages es mesclen els retrats, païsages i racons de les ciutats que van conformant la seua obra. En l'any 1893 va retornar breument a Espanya, tornant a Roma en 1894.
La seua obra, ya estable i madura, destaca per la doble influència de la pintura de Mariano Fortuny en certs ambients orientals, i l'aire costumiste, notablement baix l'influix de la lliteratura de l'época. Tornat a Espanya i despuix del seu pas per Barcelona, es va instalar definitivament en Vinaròs, lloc a on va morir.
Una part important de la seua obra es pot contemplar en la Diputació de Valéncia i en el Museu de Belles Arts de Castelló que perteneix a la Diputació de Castelló.