Diferència entre les revisions de "Els Miserables"
m |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Les miserables logo.png|thumb|280px|Els miserables]] | [[Image:Les miserables logo.png|thumb|280px|Els miserables]] | ||
| − | '''Els miserables''' és una | + | '''Els miserables''' és una película basada en l'adaptació del musical que porta el mateix nom, que escomençà a ser rodada en [[febrer]] de l'any [[2012]] i fon estrenada en [[Espanya]] el [[25 de decembre]] de 2012. |
| − | La | + | La película conta en les actuacions en rols protagonistes d'[[Hugh Jackman]] i [[Russell Crowe]], com Jean Valjean i de l'inspector Javert, respectivament, a part d'ells són varis els interprets els quals noms s'han associat a este proyecte, com el cas d'Helena Bonham Carter i Anne Hathaway. |
| − | La cinta està dirigida pel guanyador del Óscar Tom Hooper, director de la premiada | + | La cinta està dirigida pel guanyador del Óscar Tom Hooper, director de la premiada película "El discurs del rei". |
== Sinopsis == | == Sinopsis == | ||
| − | En l'any [[1815]], el presidiari Jean Valjean (Hugh Jackman) és posat en llibertat condicional pel guardia de la presó Javert (Russell Crowe) despuix de complir una condena de deneu anys. | + | En l'any [[1815]], el presidiari Jean Valjean (Hugh Jackman) és posat en llibertat condicional pel guardia de la presó Javert (Russell Crowe) despuix de complir una condena de deneu anys. Despuix del rebug de molta gent pel seu passat de convicte, el bisbe de Digne (Colm Wilkinson) li oferix dinar i refugi, pero més tart Valjean li traïciona furtant-li varis objectes d'[[argent]] del bisbe durant la nit. |
| − | + | Despuix de ser apressat per les autoritats, el Bisbe li encobrix mentint i dient que ell mateix li regalà l'argent, assegurant-se aixina la lliberació de Valjean. Avergonyit per la generositat del bisbe, Valjean trenca la seua llibertat condicional i se compromet a iniciar una vida honesta baix una nova identitat. | |
Javert jura que portarà el pres fugat de la justicia. Huit anys despuix, Valjean s'ha convertit en propietari d'una fàbrica i alcalde de Montreuil-sur-Mer. | Javert jura que portarà el pres fugat de la justicia. Huit anys despuix, Valjean s'ha convertit en propietari d'una fàbrica i alcalde de Montreuil-sur-Mer. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Fantine (Anne Hathaway), una de les seues treballadores, dessonilla que envia gran part del seu salari a la seua filla illegitima, Cosette (Isabelle Allen), que viu en els Thénardier (Lligonet Baron cohen i Helena Bonham Carter) i la seua filla Eponine (Natalya Angel Wallace). | Fantine (Anne Hathaway), una de les seues treballadores, dessonilla que envia gran part del seu salari a la seua filla illegitima, Cosette (Isabelle Allen), que viu en els Thénardier (Lligonet Baron cohen i Helena Bonham Carter) i la seua filla Eponine (Natalya Angel Wallace). | ||
| − | Despuix de la seua confessió, el | + | Despuix de la seua confessió, el capatàs (Michael Jibson) li despedix de la fàbrica i li deixa sense treball ni llar. Sense ninguna atra opció, Fantine se veu embocada a la prostitució. Durant una discussió en un client abusiu, Javert, ara un inspector de policia, deté a Fantine, pero Valjean intercedix i la porta a un hospital. |
[[Categoria:Mijos de comunicació]] | [[Categoria:Mijos de comunicació]] | ||
[[Categoria:Cine]] | [[Categoria:Cine]] | ||
[[Categoria:Películes]] | [[Categoria:Películes]] | ||
Última revisió del 10:32 27 maig 2022
Els miserables és una película basada en l'adaptació del musical que porta el mateix nom, que escomençà a ser rodada en febrer de l'any 2012 i fon estrenada en Espanya el 25 de decembre de 2012.
La película conta en les actuacions en rols protagonistes d'Hugh Jackman i Russell Crowe, com Jean Valjean i de l'inspector Javert, respectivament, a part d'ells són varis els interprets els quals noms s'han associat a este proyecte, com el cas d'Helena Bonham Carter i Anne Hathaway.
La cinta està dirigida pel guanyador del Óscar Tom Hooper, director de la premiada película "El discurs del rei".
Sinopsis[editar | editar còdic]
En l'any 1815, el presidiari Jean Valjean (Hugh Jackman) és posat en llibertat condicional pel guardia de la presó Javert (Russell Crowe) despuix de complir una condena de deneu anys. Despuix del rebug de molta gent pel seu passat de convicte, el bisbe de Digne (Colm Wilkinson) li oferix dinar i refugi, pero més tart Valjean li traïciona furtant-li varis objectes d'argent del bisbe durant la nit.
Despuix de ser apressat per les autoritats, el Bisbe li encobrix mentint i dient que ell mateix li regalà l'argent, assegurant-se aixina la lliberació de Valjean. Avergonyit per la generositat del bisbe, Valjean trenca la seua llibertat condicional i se compromet a iniciar una vida honesta baix una nova identitat.
Javert jura que portarà el pres fugat de la justicia. Huit anys despuix, Valjean s'ha convertit en propietari d'una fàbrica i alcalde de Montreuil-sur-Mer.
Fantine (Anne Hathaway), una de les seues treballadores, dessonilla que envia gran part del seu salari a la seua filla illegitima, Cosette (Isabelle Allen), que viu en els Thénardier (Lligonet Baron cohen i Helena Bonham Carter) i la seua filla Eponine (Natalya Angel Wallace).
Despuix de la seua confessió, el capatàs (Michael Jibson) li despedix de la fàbrica i li deixa sense treball ni llar. Sense ninguna atra opció, Fantine se veu embocada a la prostitució. Durant una discussió en un client abusiu, Javert, ara un inspector de policia, deté a Fantine, pero Valjean intercedix i la porta a un hospital.