Diferència entre les revisions de "Rafael Trullenque i Santafé"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Rafael Trullenque fon un actiu valencianiste culturalment i políticament. Participà activament en els incidents dels Jocs Florals de 1915 (als quals [[Pàtria Nova]] qualificà de "mascarada anual" en tractar d'impedir que un diputat andalús, el Sr. José Estrada, fora el mantenedor de la justa poètica, puix be sabien que en la festa de la [[llengua valenciana]] aquell personage anava a fer el seu discurs en castellà. L'escàndal que montaren les joventuts valencianistes en el [[Teatre Principal de Valéncia|Principal]] motivà, entre la d'atres, la seua detenció. | Rafael Trullenque fon un actiu valencianiste culturalment i políticament. Participà activament en els incidents dels Jocs Florals de 1915 (als quals [[Pàtria Nova]] qualificà de "mascarada anual" en tractar d'impedir que un diputat andalús, el Sr. José Estrada, fora el mantenedor de la justa poètica, puix be sabien que en la festa de la [[llengua valenciana]] aquell personage anava a fer el seu discurs en castellà. L'escàndal que montaren les joventuts valencianistes en el [[Teatre Principal de Valéncia|Principal]] motivà, entre la d'atres, la seua detenció. | ||
| − | És el representant de la tendència nacionalista republicana, que se gestaria en [[Joventut Valencianista]] de la que formà part. La seua primera manifestació pública coneguda fon la conferència que titulà " | + | És el representant de la tendència nacionalista republicana, que se gestaria en [[Joventut Valencianista]] de la que formà part. La seua primera manifestació pública coneguda fon la conferència que titulà "Nacionalisme Valencià", que pronuncià en la Casa de la Democràcia - feudo del [[Blasquisme|blasquisme]]- el 26 de febrer de [[1915]]. Dita conferència s'editaria i la dedicà a [[Felix Azzati]]. |
Trullenque emmarca el seu parlament en l'apogeu del nacionalisme en [[Europa]], de manera similar a com ho havia fet [[Faustí Barberà]], qüestió que explicita en el text de la conferència, fent un crit d'alerta respecte de la castellanisació llingüística, social i política de Valéncia i aposta per una República Valenciana confederada en el restant de nacionalitats ibèriques. | Trullenque emmarca el seu parlament en l'apogeu del nacionalisme en [[Europa]], de manera similar a com ho havia fet [[Faustí Barberà]], qüestió que explicita en el text de la conferència, fent un crit d'alerta respecte de la castellanisació llingüística, social i política de Valéncia i aposta per una República Valenciana confederada en el restant de nacionalitats ibèriques. | ||
Revisió de 18:35 28 març 2022
| Rafael Trullenque i Santafé | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste. | ||
| Naiximent: | 1 de març de 1891 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 9 de novembre de 1931 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rafael o Rafel Trullenque i Santafé (Valéncia, 1 de març de 1891 - 9 de novembre de 1931), fon un lliterat i publiciste valencià.
Biografia
Rafael Trullenque fon un actiu valencianiste culturalment i políticament. Participà activament en els incidents dels Jocs Florals de 1915 (als quals Pàtria Nova qualificà de "mascarada anual" en tractar d'impedir que un diputat andalús, el Sr. José Estrada, fora el mantenedor de la justa poètica, puix be sabien que en la festa de la llengua valenciana aquell personage anava a fer el seu discurs en castellà. L'escàndal que montaren les joventuts valencianistes en el Principal motivà, entre la d'atres, la seua detenció.
És el representant de la tendència nacionalista republicana, que se gestaria en Joventut Valencianista de la que formà part. La seua primera manifestació pública coneguda fon la conferència que titulà "Nacionalisme Valencià", que pronuncià en la Casa de la Democràcia - feudo del blasquisme- el 26 de febrer de 1915. Dita conferència s'editaria i la dedicà a Felix Azzati.
Trullenque emmarca el seu parlament en l'apogeu del nacionalisme en Europa, de manera similar a com ho havia fet Faustí Barberà, qüestió que explicita en el text de la conferència, fent un crit d'alerta respecte de la castellanisació llingüística, social i política de Valéncia i aposta per una República Valenciana confederada en el restant de nacionalitats ibèriques.
El pensament de Trullenque donà orige a la Joventut Nacionalista Republicana (en la que s'integraria una fracció escindida de Joventut Valencianista). L'organisació política que en principi tingué una certa tolerada acollida entre el blasquisme, tal com es reflexa en el diari El Pueblo, del que Trullenque fon colaborador, pronte es voria condenada al fracàs, just en el moment en que el blasquisme, i Azzati al capdavant, no es definiren com a nacionalistes i més be combatrien esta ideologia: