Diferència entre les revisions de "Miquel Peris i Segarra"
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
[[Categoria:Poetes valencians]] | [[Categoria:Poetes valencians]] | ||
[[Categoria:Pancatalanisme]] | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
[[Categoria:Pancatalanistes]] | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
Revisió de 11:32 21 feb 2022
| Miquel Peris i Segarra | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i poeta | ||
| Naiximent: | 1917 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1987 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana, 1917 - 1987) fon un escritor i poeta valencià de la segona mitat del sigle XX d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Començà a escriure a l'edat de quarantacinc anys, a pesar de que abans havia començat a desenrollar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil varen portar el teatre i atres expressions culturals al nort de la Comunitat Valenciana.
Declarat admirador de Salvador Guinot i de Bernat Artola, va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera lliterària, inclinant-se per un estil "pairaliste" i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster calificaria de paisagisme sentimental. No obstant, en la década de 1970 inicià una llínea més intimista en la producció dels poemaris que han segut considerats com lo més rellevant de la seua trayectòria. Guanyà el premi lliterari "Flor Natural" de les Festes de la Magdalena els anys 1966, 1968, 1971 i 1976.
En l'any 1984 fon nomenat Fill Predilecte de Castelló per l'Ajuntament de la ciutat governat pel PSPV, sent l'alcalde Antonio Tirado.
En l'any 1986 va ser guardonat en el Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut de Castelló, conjuntament en Matilde Salvador i el dibuixant Traver Grinyó, en la primera edició d'este premi.
La Fundació Huguet, entitat pancatalanista de Castelló, li concedí en l'any 1986 el premi "Valencià de l'Any".
Obra
- 1965-1966 Aiguamolls i senill Poemes solts.
- 1965-1970 Cançonetes de tot l'any
- 1966-1970 Afanys primaverals
- 1967-1971 Dèries tardorenques
- 1965-1971 Paisatge
- 1965-1975 Cançons de Bressol - Nadales
- 1969-1970 Vull assolir
- 1971 Fossar de naus
- 1971 Soliloquis
- 1974 Mascarada
- 1976-1978 Periples
- 1967-1979 Homenatges
- 1981 Cantata dels dotze estels
- 1981 Viatge astral
- 1981-1982 Cartes i sonets
- 1983 Solcs
- 1966-1984 Galanies
Curiositats
Miquel Peris, volia canviar alguns topònims típics i tradicionals castellonencs:
- El cim del Penyagolosa per "Penyacolossa".
- El mont del Bartolo, en el Desert de les Palmes, per "Montsoliu" o "Montjoliu".
- Les Illes Columbretes per "Illes Colombrades".
Senzilles consideracions sobre toponimia castellonenca. Artícul publicat en la revista Penyagolosa (juny/juliol de 1984)