Diferència entre les revisions de "Manuel Vicent"

Revisió de 19:14 17 feb 2022

Manuel Vicent Recatalà


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor i periodiste.
Naiximent:	1936
Lloc de naiximent:	La Vilavella, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Manuel Vicent Recatalà (La Vilavella, 1936) és un escritor i periodiste valencià.

Biografia

Despuix d'obtindre la Llicenciatura en Dret i Filosofia per l'Universitat de Valéncia, es va traslladar a Madrit, a on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial, a on va començar a colaborar en les revistes Hermano Lobo, Triunfo i atres mijos. En la capital d'Espanya coneix a numerosos intelectuals i artistes; entre uns atres, al també periodiste i escritor Francisco Umbral, que més tart el definiria com a «calp i jove, judeu d'ulls clars, expert en pintura, irònic i gèlit».

Els seus primers artículs sobre política els publica en el diari Madrid i, posteriorment, escriu en El País —mig en el que continua colaborant— unes cròniques parlamentàries que li fan famós entre els llectors.

La seua obra comprén noveles, teatre, relats, biografies, artículs periodístics, llibres de viages, apunts de gastronomia, entrevistes i semblances lliteràries, entre atres gèneros. Les seues noveles Tranvía a la Malvarrosa i Son de mar han segut adaptades per a la gran pantalla de la mà de José Luis García Sánchez i Bigas Luna, respectivament.

Vicent compagina la seua llabor com a escritor en la de galerista d'art, una de les seues més conegudes passions.

Estil d'escritura

Segons l'humoriste gràfic Andrés Rábago García (més conegut com Ops i, despuix, El Roto), que va ilustrar la seua obra Crónicas urbanas, l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós». Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».

I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».

Obra

García Lorca. Ediciones y Publicaciones Españolas; 1969. ISBN: 84-7067-136-7.
Hágase demócrata en diez días. AQ. 1976. ISBN: 84-7388-037-4.
El anarquista coronado de adelfas. Barcelona: Destino; 1979. ISBN: 84-233-0993-2.
Ángeles o neófitos. Barcelona: Destino; 1980. ISBN: 84-233-1048-5.
Retratos de la transición. Madrid: Penthalon; 1981. ISBN: 84-85337-38-7. 47 retrats de personages clau d'eixe periodo, publicats inicialment en el dominical de El País
Inventario de otoño. Barcelona: Debate; 1983. ISBN: 84-7444-064-5.
Crónicas parlamentarias. San Lorenzo de El Escorial: Ediciones Libertarias-Prodhufi; 1984. ISBN: 84-85641-38-8.
Daguerrotipos. Barcelona: Debate; 1984. ISBN: 84-7444-140-4.
La carne es yerba. Madrid: Ediciones El País; 1985. ISBN: 84-85371-16-X.
Ulises, tierra adentro. Madrid: Ediciones El País; 1986. ISBN: 84-86459-06-0.
Balada de Caín. Barcelona: Destino; 1987. ISBN: 84-233-1537-1.
Arsenal de balas perdidas. Barcelona: Anagrama; 1988. ISBN: 84-339-2513-X.
Por la ruta de la memoria. Barcelona: Destino; 1992. ISBN: 84-233-2141-X. Cròniques de viages publicats inicialment en El País
A favor del placer. Madrid: Aguilar; 1993. ISBN: 84-03-59312-0.
Contra Paraíso. Barcelona: Destino; 1993. ISBN: 84-233-2259-9.
Crónicas urbanas. Barcelona: Debate; 1993. ISBN: 84-7444-720-8.
Pascua y naranjas. Madrid: Alfaguara; 1993. ISBN: 84-233-2263-7.
La escritura (poesía), Valéncia, Antojos, 1993. ISBN: 84-86753-06-6.
Del café Gijón a Ítaca. Madrid: Aguilar; 1994. ISBN: 84-03-59476-3.
Borja Borgia. Barcelona: Destino; 1995. ISBN: 84-233-2451-6.
No pongas tus sucias manos sobre Mozart. Barcelona: Debate; 1995. ISBN: 84-7444-090-4.
Los mejores relatos. Madrid: Alfaguara; 1997. ISBN: 84-204-8245-5.
Tranvía a la Malvarrosa. Madrid: Alfaguara; 1997. ISBN: 84-204-8128-9.
Las horas paganas. Madrid: Alfaguara; 1998. ISBN: 84-204-8248-4.
Jardín de Villa Valeria. Madrid: Alfaguara; 1999. ISBN: 84-204-3089-7.
Son de mar. Madrid: Alfaguara; 1999. ISBN 84-204-4190-2.
Espectros. Madrid: Ediciones El País; 2000. ISBN: 84-03-09201-6.
La muerte bebe en vaso largo. Barcelona: Destino; 2000. ISBN: 84-233-2157-6.
Antitauromaquia. Madrid: Aguilar; 2001. ISBN: 84-03-09245-8.
La novia de Matisse. Madrid: Alfaguara; 2001. ISBN: 84-204-4212-7.
El azar de la mujer rubia. Madrid: Alfaguara; 2002. ISBN: 84-204-6559-3.
Otros días, otros juegos. Madrid: Alfaguara; 2002. ISBN: 84-204-5100-2.
Cuerpos sucesivos. Madrid: Alfaguara; 2003. ISBN: 84-204-6559-3.
Nadie muere la víspera. Madrid: Alfaguara; 2004. ISBN: 84-204-0171-4.
Retratos. Madrid: Aguilar; 2005. ISBN: 84-03-09615-1.
Verás el cielo abierto. Madrid: Alfaguara; 2005. ISBN: 84-204-6885-1.
Comer y beber a mi manera. Madrid: Alfaguara; 2006. ISBN: 84-204-7103-8.
Todos los olivos (poesia). Sevilla: Grupo Pandora; 2006. Junt a Roberto Sánchez Terreros i Pedro Tabernero de la Linde, ISBN: 978-84-934969-1-3
El cuerpo y las olas. Madrid: Alfaguara; 2007. ISBN: 84-204-7264-5.
León de ojos verdes. Madrid: Alfaguara; 2008. ISBN: 84-204-7462-5.
Póquer de ases. Madrid: Alfaguara; 2009. ISBN: 978-84-204-0529-2.
Aguirre, el magnífico. Madrid: Alfaguara; 2011. ISBN: 978-84-204-0629-9.
Mitologías. Madrid: Alfaguara; 2012. ISBN: 978-84-204-0224-6.
El azar de la mujer rubia. Madrid: Alfaguara; 2013. ISBN: 978-84-204-1316-7.
Radical libre. Madrid: Círculo de Tiza; 2014. ISBN: 978-84-616-9565-2.
Desfile de ciervos. Madrid: Alfaguara; 2015. ISBN: 978-84-204-0321-2.
Los últimos mohicanos. Madrid: Alfaguara; 2016. ISBN: 978-84-204-1655-7.
La regata. Madrid: Alfaguara; 2017. ISBN: 978-84-204-2671-6
Travesía literaria. Madrid: Del Centro Editores; 2017. ISBN: 978-84-946594-7-8.

Premis

1966: Premi Alfaguara de Novela, per Pascua y naranjas
1979: Premi González-Ruano de periodisme, per No pongas tus sucias manos sobre Mozart
1986: Premi Nadal, per Balada de Caín
1994: Premi Francisco Cerecedo concedit per l'Associació de Periodistes Europeus en Espanya
1999: Premi Alfaguara de Novela, per Son de mar

Enllaços externs

Manuel Vicent en Wikipedia

@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 == Estil d'escritura ==
-Segons l'humoriste gràfic [[Andrés Rábago García]] (més conegut com ''Ops'' i, despuix, ''El Roto''), que va ilustrar la seua obra Cròniques urbanes, l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós». Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».
+Segons l'humoriste gràfic [[Andrés Rábago García]] (més conegut com ''Ops'' i, despuix, ''El Roto''), que va ilustrar la seua obra ''Crónicas urbanas'', l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós». Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».
 I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».