Diferència entre les revisions de "Interlingue"
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Història i activitat == | == Història i activitat == | ||
=== Començos === | === Començos === | ||
| − | Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en 1922 en Tallin, Estònia | + | Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia],] baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli: |
{{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regresiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i després adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i després treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}} | {{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regresiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i després adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i després treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}} | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
=== Atres texts no lliteraris === | === Atres texts no lliteraris === | ||
Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com: | Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com: | ||
| − | # ''Le Axiome de Paralleles de Euclides a Hilbert'', de Carl-Erik Sjöstedt. Publicat en 1986, es tracta d'una enciclopèdia de matemàtiques. | + | # ''Le Axiome de Paralleles de Euclides a Hilbert'', de Carl-Erik Sjöstedt. Publicat en l'any [[1986]], es tracta d'una enciclopèdia de matemàtiques. |
| − | # Alguns llibres de text publicats en internet per Vicente Costalago en 2020. | + | # Alguns llibres de text publicats en internet per Vicente Costalago en l'any [[2020]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 12:36 3 feb 2022
| Interlingue ' | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | Occidental |
| Parlat en: | |
| Regió: | |
| Parlants: | |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Llengües artificials |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | Interlingue-Union (IU) |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ie |
| ISO 639-2 | ie |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
 | |
| vore també: llengua | |
Interlingue o occidental (cridat aixina entre 1922-1947) és una llengua artificial creada per Edgar von Wahl, un dels primers esperantistes.
Von Wahl va nàixer en Olviopol, hui Estònia i llavors província de l'Imperi rus, en el sí d'una família de llengua alemana. Els seus consells varen ser seguits per Zamenhof. Oficial de la marina de guerra, va optar pel bando sariste en la Revolució de 1917. Despuix del triumfo dels soviètics, es va exiliar en França, canviant el seu llinage per De Wahl. Descontent en l'esperanto, va decidir crear el seu propi proyecte, al que cridaria occidental. Publica en l'any 1922 el seu proyecte de llengua. Formula la regla de Wahl. Va conseguir reunir un chicotet grup de seguidors, que seguiria editant la revista Cosmoglotta fins als anys 1950.
En l'any 1947 varen decidir canviar el nom pel d'interlingue (No interlingua, nom usat per Peano per al seu "Latino sine flexione", i també per l'Alexander Gode en proyecte d'IALA de 1953). No obstant, l'associació no va tornar a donar senyals de vida fins a la década dels anys 1990, a través d'Internet.
Història i activitat
Començos
Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any 1922 en Tallin, [[Estònia],] baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys 1906 i 1921 i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:
De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que:
Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial
Estandardisació de l'idioma
IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue
Estancament i resorgiment
Filosofia
Eixemples de vocabulari
Símbol
Gramàtica
Alfabet
Artícul
Sustantius
Pronoms personals
Correlatius
Verps
Adverbis
Derivació
Facilitat d'aprenentage
Lliteratura
Llistat d'obres
Atres texts no lliteraris
Si be les principals obres escrites en occidental han segut obres lliteràries, existixen atres publicacions en este idioma que no es podrien calificar com a tals. És el cas d'obres com:
- Le Axiome de Paralleles de Euclides a Hilbert, de Carl-Erik Sjöstedt. Publicat en l'any 1986, es tracta d'una enciclopèdia de matemàtiques.
- Alguns llibres de text publicats en internet per Vicente Costalago en l'any 2020.
Referències