Diferència entre les revisions de "Llengües mayes"
(Text reemplaça - ' de i' a ' d'i') |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
La família llingüísitca maya és una de les majors documentaes i la més estudià en les Amèriques. Les llengües mayes modernes descenen del proto-maya, un idioma del que se pensa que ha segut parlat fa al manco 5.000 anys; ha segut reconstruït parcialment usant el método comparatiu. | La família llingüísitca maya és una de les majors documentaes i la més estudià en les Amèriques. Les llengües mayes modernes descenen del proto-maya, un idioma del que se pensa que ha segut parlat fa al manco 5.000 anys; ha segut reconstruït parcialment usant el método comparatiu. | ||
| − | Les llengües mayes formen part del àrea llingüística mesoamericana, un àrea de convergència llingüística desenrollà a través de milenaris | + | Les llengües mayes formen part del àrea llingüística mesoamericana, un àrea de convergència llingüística desenrollà a través de milenaris d'interacció entre els pobles de Mesoamèrica. Tota esta família mostra les característiques bàsiques d'esta àrea llingüística. per eixemple, el empleu de sustantius emparentats en sustitució de preposicions per a indicar relacions especials. |
També poseixen rascs gramaticals i tipològics que les diferencien d'atres idiomes de Mesoamèrica, tals com el empleu de ergativitat en el tractament gramatical dels verps, subjectes i objectes, categories inflexionals específiques en verps i una categoria gramatical especial d'un gran número de "posicionaors" que és típica de totes les llengües mayes. | També poseixen rascs gramaticals i tipològics que les diferencien d'atres idiomes de Mesoamèrica, tals com el empleu de ergativitat en el tractament gramatical dels verps, subjectes i objectes, categories inflexionals específiques en verps i una categoria gramatical especial d'un gran número de "posicionaors" que és típica de totes les llengües mayes. | ||
Revisió de 15:59 1 dec 2021
.JPG)
Les llengües mayes conformen una família llingüística parlada en Mesoamèrica. Les llengües mayes son parlaes per al manco 6 millons d'indígenes mayes, principalment en Guatemala, Mèxic i Belice. En 1996, Guatemala reconegué formalment a 21 llengües mayes de nom, i Mèxic reconeix huit més.
La família llingüísitca maya és una de les majors documentaes i la més estudià en les Amèriques. Les llengües mayes modernes descenen del proto-maya, un idioma del que se pensa que ha segut parlat fa al manco 5.000 anys; ha segut reconstruït parcialment usant el método comparatiu.
Les llengües mayes formen part del àrea llingüística mesoamericana, un àrea de convergència llingüística desenrollà a través de milenaris d'interacció entre els pobles de Mesoamèrica. Tota esta família mostra les característiques bàsiques d'esta àrea llingüística. per eixemple, el empleu de sustantius emparentats en sustitució de preposicions per a indicar relacions especials. També poseixen rascs gramaticals i tipològics que les diferencien d'atres idiomes de Mesoamèrica, tals com el empleu de ergativitat en el tractament gramatical dels verps, subjectes i objectes, categories inflexionals específiques en verps i una categoria gramatical especial d'un gran número de "posicionaors" que és típica de totes les llengües mayes.
Durant la era precolombina l'història mesoamericana, algunes llengües mayes foren escrites en la escritura jeroglífica maya. El seu empleu fon molt extens particularment durant el periodo clàssic de la cultura maya. La perpetua recopilació de més de 10.000 inscripcions mayes conegudes sobre edificis, monments, alfareria i còdices de mayes de paper de corfa, combinà en la rica lliteratura maya postcolonial escrita en el alfabet llatí, sentixquen les bases de la comprensió moderna de l'història precolombina que no té paralel en les Amèriques.
Llengües mayes
- Llengües yucatecanes
- Llengües cholanes
- Llengües kanjobalano-chujeanes
- Llengües mameanes
- Llengúes quicheanes
- Llengües poqom
Vore també
| Llengües indígenes d'Amèrica |
|---|
| Quèchua · Guaraní · Mapuche · Aimara · Nàhuatl · Llengües mayes |