83 752
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' de el' a ' del'
===Estabilitat presupostària===
===Estabilitat presupostària===
L'artícul 135 de la constitució, introduït en l'any 2011, establix els principis d'estabilitat i sostenibilitat presupostària. Entre ells s'establix que els crèdits per a pagar el deute públic sempre estan presents en el presupost i són de prioritat absoluta. Açò significa que encara que el presupost no incloga previsió de despesa @en pago de deute, si existixen deutes el crèdit per a eixa despesa s'entén automàticament introduït en el presupost de forma virtual per este artícul de la constitució. Els principis establits en este artícul es desenrollen en la [[Llei Orgànica d'Estabilitat Presupostària i Sostenibilitat Financera]].
L'artícul 135 de la constitució, introduït en l'any [[2011]], establix els principis d'estabilitat i sostenibilitat presupostària. Entre ells s'establix que els crèdits per a pagar el deute públic sempre estan presents en el presupost i són de prioritat absoluta. Açò significa que encara que el presupost no incloga previsió de despesa @en pago de deute, si existixen deutes el crèdit per a eixa despesa s'entén automàticament introduït en el presupost de forma virtual per este artícul de la constitució. Els principis establits en este artícul es desenrollen en la [[Llei Orgànica d'Estabilitat Presupostària i Sostenibilitat Financera]].
L'objectiu d'estabilitat presupostària és presentat pel Govern i s'establix cada tres anys d'acort a previsions de creiximent econòmic. Cada any deu elaborar-se un pla presupostari plurianual per tres anys en el que es tinga en conte l'objectiu d'estabilitat.
L'objectiu d'estabilitat presupostària és presentat pel Govern i s'establix cada tres anys d'acort a previsions de creiximent econòmic. Cada any deu elaborar-se un pla presupostari plurianual per tres anys en el que es tinga en conte l'objectiu d'estabilitat.
El proyecte s'aprova en el [[Consell de Ministres]]. El [[govern d'Espanya|Governe]] els presenta davant el [[Congrés dels Diputats]] a lo manco tres mesos abans de l'alé de de l'any. El [[Congrés dels Diputats]] vota en primer lloc la seua admissió genèrica o les [[esmena (llei)|esmenes]] a la totalitat, que de prosperar suponen la seua devolució al govern. Superat eixe tràmit, la capacitat d'alteració per esmenes parcials està subjecta a la no alteració de l'equilibri presupostari. Posteriorment passen al [[Senat d'Espanya|Senat]], que fa una segona llectura, pero la capacitat de la qual d'alterar-los és molt llimitada, en una última remissió al Congrés. Posteriorment són sancionats per [[Rei d'Espanya|La seua Majestat el Rei]] i publicats en el Bolletí Oficial de l'Estat en ranc de llei ordinària.
El proyecte s'aprova en el [[Consell de Ministres]]. El [[govern d'Espanya|Governe]] els presenta davant el [[Congrés dels Diputats]] a lo manco tres mesos abans de l'alé de de l'any. El [[Congrés dels Diputats]] vota en primer lloc la seua admissió genèrica o les [[esmena (llei)|esmenes]] a la totalitat, que de prosperar suponen la seua devolució al govern. Superat eixe tràmit, la capacitat d'alteració per esmenes parcials està subjecta a la no alteració de l'equilibri presupostari. Posteriorment passen al [[Senat d'Espanya|Senat]], que fa una segona llectura, pero la capacitat de la qual d'alterar-los és molt llimitada, en una última remissió al Congrés. Posteriorment són sancionats per [[Rei d'Espanya|La seua Majestat el Rei]] i publicats en el Bolletí Oficial de l'Estat en ranc de llei ordinària.
En el cas de que no s'aproven es preveu la [[pròrroga del presupost]] de l'eixercici anterior. Dins dels presuposts generals s'inclouen els de la [[Seguritat Social]], els de el [[patrimoni cultural]] i uns atres [[organismes autònoms]]. Els presuposts de les [[Comunitats Autònomes]] i dels [[municipi]]s s'organisen de modo independent, pero tenen que subjectar-se a un marc regulador comú, per eixemple en la fixació del [[dèficit públic]]. La llegislació de la [[Unió Europea]], els [[presupost de l'Unió Europea|presuposts d'esta]] i l'intercanvi de diversos pagos i cobros en les distintes administracions públiques espanyoles, també suponen diferents llimitacions de la capacitat i autonomia presupostària nacional d'Espanya.<ref>[http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/Paginas/MenuSitio.aspx] Presupuestos Generales del Estado en la página oficial de la Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de España.</ref><ref>[http://www.pap.minhap.gob.es/sitios/pap/es-ES/Paginas/Inicio.aspx] Portal de Internet de la Administración presupuestaria de España</ref>
En el cas de que no s'aproven es preveu la [[pròrroga del presupost]] de l'eixercici anterior. Dins dels presuposts generals s'inclouen els de la [[Seguritat Social]], els del [[patrimoni cultural]] i uns atres [[organismes autònoms]]. Els presuposts de les [[Comunitats Autònomes]] i dels [[municipi]]s s'organisen de modo independent, pero tenen que subjectar-se a un marc regulador comú, per eixemple en la fixació del [[dèficit públic]]. La llegislació de l'[[Unió Europea]], els [[presupost de l'Unió Europea|presuposts d'esta]] i l'intercanvi de diversos pagos i cobros en les distintes administracions públiques espanyoles, també suponen diferents llimitacions de la capacitat i autonomia presupostària nacional d'Espanya.<ref>[http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/Paginas/MenuSitio.aspx] Presupuestos Generales del Estado en la página oficial de la Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de España.</ref><ref>[http://www.pap.minhap.gob.es/sitios/pap/es-ES/Paginas/Inicio.aspx] Portal de Internet de la Administración presupuestaria de España</ref>
== Història dels presuposts ==
== Història dels presuposts ==
|}
|}
[1] Dins de les transferències de capital de l'Estat s'arrepleguen 705 millons per a manteniment de la ret ferroviària, que fins a 2012 es computaven en el capítul d'inversions reals, #lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.
[1] Dins de les transferències de capital de l'Estat s'arrepleguen 705 millons per a manteniment de la ret ferroviària, que fins a 2012 es computaven en el capítul d'inversions reals, lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.
[2] Dins de les transferències corrents de l'Estat s'arrepleguen els crèdits per a pensions de classes passives que fins a [[2013]] es computaven en el capítul de despeses de personal, lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.
== Vore també ==
== Vore també ==
== Referències ==
== Referències ==
<references />
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==