Diferència entre les revisions de "Castellà churro"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca dels Serrans; i més genèric...».)
 
(Text reemplaça - ' a el' a ' al')
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca dels Serrans; i més genèricament del parla de les Comarques churres valencianes llimítrofs de la Hoya de Buñol, Racó d'Ademús, Canal de Navarrés, Alt Palància i Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
+
[[Image:Español España dialectos.png|thumb|350px|Dialectes i accents del [[idioma espanyol|espanyol]] en [[Espanya]].]]
 +
 
 +
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
 +
 
 +
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
 +
 
 +
== Orige històric ==
 +
 
 +
 
  
−
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tenden a desaparéixer i ser sustituides per el castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
 
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
−
La sustitución del fonema castellano [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se da en varios pueblos muy próximos a las comarcas valencianohablantes.  
+
*La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.  
−
La pronunciación de la consonante "v" como [v] (labiodental) en vez de [b] (bilabial) y la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés.  
+
*La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés.  
−
El uso de la "o abierta" [cita requerida].  
+
*L'us de la "o oberta".  
−
La desaparición de los pronombres castellanos "contigo", "conmigo", y "ti" ("te vienes con mí", "me voy con tú", "a tú te digo").
+
*La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".
−
Giros lingüísticos propios del valenciano ("voy camino a casa mía" en vez de "voy de camino a mi casa").  
+
*La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
−
La utilización del diminutivo -ico/-ica ("el torico").  
+
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.
−
La /l/ tiene resonancia velar.  
+
*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]].
−
La entonación es semejante a la valenciana en algunas zonas pero claramente aragonesa en La Serranía.  
 
  
−
*La sustitució del fonema castellà [θ] per [s] ("haser la sena es fásil", que en valencià seria "fer el sopar es fàcil"), que es dona en varis pobles molt pròxims a les comarques valencià-parlants.
 
−
*La pronunciació de la consonant "v" com a [v] (labidental) en conte de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en la Canal de Navarrés
 
−
*El us de la "o oberta"
 
−
*La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo", i "ti" (en tu, en mi, tu) ("te vienes con mi", "me voy con tu", "a tú te digo").
 
−
*Girs llingüístics propis del valencià ("voy camino a casa mia" en conte de "voy de camino a mi casa")
 
−
*L'utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
 
−
*La /l/ té resonància velar.
 
−
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones pero clarament aragonesa en La Serrania.
 
−
*En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front a el verp que se vol conjuar en passta en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] valencià.
 
  
 +
== Vore  també ==
 +
 +
* [[Idioma castellà]]
 +
* [[Dialectes del castellà en Espanya]]
 +
 +
[[Categoria:Llengües]]
 +
[[Categoria:Llingüística]]
 +
[[Categoria:Dialectes del castellà en Espanya]]
 +
[[Categoria:Llengües de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
−
[[Categoria:Llingüística]]
+
[[Categoria:Cultura de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Cultura de la província de Valéncia]]
 +
[[categoria:Cultura de la província de Castelló]]

Última revisió del 23:44 29 nov 2021

Dialectes i accents del espanyol en Espanya.

El castellà churro és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca de Els Serrans; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de La Foya de Bunyol, El Racó d'Ademús, El Canal de Navarrés, L'Alt Palància i L'Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.

Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.

Orige històric[editar | editar còdic]

Característiques[editar | editar còdic]

  • La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.
  • La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés.
  • L'us de la "o oberta".
  • La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".
  • La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
  • L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.
  • En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del Passat Perfecte Perifràstic valencià.


Vore també[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castellà_churro&oldid=191912»