Diferència entre les revisions de "Castellà churro"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' a el' a ' al') |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica. | El '''castellà churro''' és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del [[castellà]], especialment de la comarca de [[Els Serrans]]; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de [[La Foya de Bunyol]], [[El Racó d'Ademús]], [[El Canal de Navarrés]], [[L'Alt Palància]] i [[L'Alt Mijars]]. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica. | ||
| − | Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides | + | Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat. |
== Orige històric == | == Orige històric == | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
*La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico"). | *La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico"). | ||
*L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones. | *L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones. | ||
| − | *En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front | + | *En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del [[Passat Perfecte Perifràstic]] [[valencià]]. |
Última revisió del 23:44 29 nov 2021
El castellà churro és la denominació popular d'un conjunt de varietats dialectals del castellà, especialment de la comarca de Els Serrans; i més genèricament del parlar de les comarques churres valencianes llimítrofs de La Foya de Bunyol, El Racó d'Ademús, El Canal de Navarrés, L'Alt Palància i L'Alt Mijars. Ademés, algunes de les característiques d'estos dialectes es poden trobar a voltes també en el castellà parlat en la zona històricament valencià-parlant sobre tot en lo referent a la fonètica.
Actualment, com en totes parts, les característiques pròpies d'estes variants del castellà tendixen a desaparéixer i ser sustituides pel castellà estàndar. La parla churra ya soles s'aprecia de forma important en les zones més aillades o entre els habitants de més edat.
Orige històric[editar | editar còdic]
Característiques[editar | editar còdic]
- La substitució del fonema castellà [θ] por [s] ("haser la sena es fásil"), que se dona en varius pobles molt próxims a las comarques valenciaparlants.
- La pronunciació de la consonant "v" com [v] (labiodental) en lloc de [b] (bilabial) i la /z/ sonora de "casa" en El Canal de Navarrés.
- L'us de la "o oberta".
- La desaparició dels pronoms castellans "contigo", "conmigo" i "ti".
- La utilisació del diminutiu -ico/-ica ("el torico").
- L'entonació es semblant a la valenciana en alguens zones.
- En certes zones s'utilisa el com a passat la conjugació del verp "Ir" (Anar) en Present del Indicatiu front al verp que se vol conjugar en passat en infinitiu: per eixemple: "yo voy comprar, tu vas comprar, nosotros vamos comprar". Açò es per influència del Passat Perfecte Perifràstic valencià.