Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | L''''Oceà Atlantic''' es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega. | |
| − | + | L'Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s'exte de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[America]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total. | |
| − | Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, | + | Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escocia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort. |
| − | A | + | A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del Caribe, separen l’Atlantic del [[mar Caribe]]. |
| − | Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap | + | Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica. |
| − | Te una fondaria mija de 3.743 m (que | + | Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]). |
| − | La salinitat de l’Oceà Atlàntic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes | + | La salinitat de l’Oceà Atlàntic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes peixcades son l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademes, es l'oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial. |
[[Categoria:Geografia]] | [[Categoria:Geografia]] | ||
Revisió de 19:30 3 jun 2009
L'Oceà Atlantic es el segon en extensio dels oceans de la Terra, despres de l’Oceà Pacífic, i el de major activitat maritima. L'Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.
L'Oceà Atlantic es una conca de gran tamany que s'exte de nort a sur des de l'Oceà Glacial Àrtic, al nort, fins l'Antartida, al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'America i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlandia i Escocia, s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’oceà Glacial Àrtic i l’Atlàntic nort. A l'Est, l’estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l'illes del Caribe, separen l’Atlantic del mar Caribe.
Al Sur i a l’Est, la separacio en l’Oceà Índic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del cap d'Hornos a la peninsula Antàrtica.
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituix casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).
La salinitat de l’Oceà Atlàntic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes peixcades son l'amploya, l’arenc i el bacallar. Ademes, es l'oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.