Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"
(→Musica) |
m (FALTES I CATEGORIA) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Esbos}} | {{Esbos}} | ||
| − | Festa en | + | |
| − | Pero sense cap dubte | + | |
| + | Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana,en especial en les comarques centrals. | ||
| + | |||
| + | ==Orígens== | ||
| + | |||
| + | Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros. | ||
| + | Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem. | ||
| + | |||
==Festa== | ==Festa== | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, | + | Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en: |
| + | |||
| + | Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius. | ||
| + | |||
| + | El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]]) | ||
| + | |||
| + | ==Música== | ||
| + | |||
| + | Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. | ||
| + | En l'any 1882 l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]](1840-1908) fora escrit en anterioritat. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria: Cultura Valenciana]] | ||
Revisió de 22:47 17 gin 2008
Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana,en especial en les comarques centrals.
Orígens
Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
Festa
Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en:
Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars dels Alforins)
Música
Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.