Diferència entre les revisions de "Benjamin Agulló"
m (Text reemplaça - ' provincia ' a ' província ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox escritor | {{Infobox escritor | ||
| nom = Benjamin Agulló | | nom = Benjamin Agulló | ||
− | | image = | + | | image = Benjamin Agullo.jpg |
− | | grandària = | + | | grandària = 270px |
| descripció = | | descripció = | ||
| seudònim = | | seudònim = |
Revisió de 16:08 20 jun 2021
Naiximent | 19 de mayo de 1930 Cocentaina (Alacant) |
Activitat | Escritor, religiós franciscà |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XX |
Fr. Benjamin Agulló O.F.M. va nàixer en Cocentaina (Comtat de Cocentaina) el 19 de maig de 1930.
Estudis i càrrecs
Estudià Bachillerat, Filosofía i Teología en els seminaris de la Provincia Franciscana de Valéncia. Diplomat en Psicopedagogía, Archivística i en Conservació de Biblioteques. Treballà com a Superior Provincial de la província franciscana de Valéncia, Aragó i Balears, des de l'any 1982 fins a l'any 1988. Igualment, Agulló ha segut visitador general de las provincies franciscanes de Granada, Catalunya i de la casa “Cardenal Cisneros” de Madrit.
En distints periodos, ostentà el càrrec de superior del convent de Sant Llorenç Mártir de Valéncia i de rector del colegi “San Antoni” de Carcaixent.
Benjamín Agulló és autor d'un total de 27 llibres, ha colaborat en diferents revistes i publicacions. En l'actualitat prepara la “positio” de varis mártirs franciscans com ara el P. Antonio Torró Sansalvador de qui el P. Agulló és el seu biograf oficial.
Igualment, en l'any 1998 fon primer premi dels “Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia”. En la actualitat regenta el càrrec de vicepostulador de la Causa dels Sants franciscans en la Comunitat Valenciana, Aragó i Balears.
Acadèmic de la R.A.C.V.
Ingressà com acadèmic numerari en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), el 3 de març de l'any 2008 i el seu discurs d'ingrés, pronunciat en llengua valenciana, parlà de “La Real Acadèmia de Cultura Valenciana i el pare Lluís Fullana i Mira”,