Regla de Hund

Friedrich Hund

La regla de Hund és un principi empíric formulat en l'any 1927 pel físic alemà Friedrich Hund (1896 – 1997) a partir de l'estudi dels espectres atòmics i la distribució d'elements en la taula periòdica. La regla s'enuncia com seguix:

En omplir orbitals d'igual energia (els tres orbitals p, els cinc d, o els sèt f) els electrons es distribuïxen, sempre que siga possible, en els seus #espin paralels, omplint els orbitals en la multiplicitat major. La configuració atòmica és més estable (és dir, té menys energia) com més electrons desapareat (espin paralels) posseïx.

També es denomina aixina a la numeració llògica de la multiplicitat de Hund.

Quan varis electrons estan descrits per orbitals degenerats, la major estabilitat energètica és aquella a on els espins electrònics estàn desapareats (correlació d'espin).

Els electrons se situen dins d'orbitals en la mateixa energia de manera que estiguen desapareat al màxim.

En física atòmica, les regles de Hund es referixen a un conjunt de regles simples utilisades per a determinar com és l'estat espectroscòpic fonamental de l'àtom estudiat. Les tres regles són:

1. per a una configuració electrònica donada, el terme de menor energia és aquell que tinga el major espin total (St);
2. per a un espin total dau, el terme de més baixa energia és aquell que té el número L més gran;
3. per a un terme d'espectroscòpia donat, en un àtom tenint la seua capa externa mig plena o menys, el nivell de menor energia serà el que tinga el menor número J possible. En un àtom que tinga la seua capa externa més que mig plena, el nivell de més menor energia és aquell que tinga el major número J possible.

Estes regles permeten trobar d'una manera senzilla el terme fonamental d'espectroscòpia.

Per a comprendre la regla de Hund, cal saber que tots els orbitals en una subcapa deuen estar ocupats per lo manco per un electró i deuen ser apareables ans que se li assigne un segon. És dir, tots els orbitals deuen estar plens i tots els electrons en paralel ans que un orbital guanye un segon electró. I quan un orbital guanya un segon electró, este deurà estar emparellat del primer (espin oposts o antiparalels). Per eixemple:

3 electrons en l'orbital 2p; px1 py1 pz1 (vs) px2 py1 pz0

(px2 py1 pz0 = px0 py1 pz2 = px1 py0 pz2= px2 py0 pz1=....)

Aixina, els electrons en un àtom són assignats progressivament, usant una configuració ordenada en la finalitat d'assumir les condicions energètiques més estables. El principi d'Aufbau explica les regles per a omplir orbitals de manera que no es viole la Regla de Hund.«Regla de Hund».</ref>

També es pot expressar d'una atra forma constructiva:<En existir orbitals equivalents, primer es completa en electrons el màxim possible dels mateixos i despuix s'emparellen els electrons que se seguixen agregant>.

La regla de Hund complementa al principi d'exclusió de Pauli permetent la dilucidació completa de l'estructura electrònica dels àtoms.

Vore també

• Friedrich Hund
• Principi d'exclusió de Pauli

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Regla de Hund de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.