Diferència entre les revisions de "Torre Altomira"
m (Text reemplaça - ' medieval ' a ' migeval ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Els arqueòlecs consideren demostrat que hagué assentaments en la zona en época calcolítica, i en els principis de l'[[Edat de Bronze]]. També hi ha restants de presència romana en la zona i sobretot hi ha documentació de la dominació àrap de la zona, sent el municipi d'orige musulmà, ya que va pertànyer a [[Zayd Abu Zayd]], que fon l'últim governador [[almohade]] de la [[Taifa de Valéncia]]. Tot això dificulta el datar de manera concreta la torre d'Altomira, havent diferents hipòtesis sobre l'orige de la mateixa. Hi ha autors que consideren que els seus fonaments són romans, la qual cosa no estaria fòra de lloc si es té en conte l'assentament romà que va poder haver per la zona i el fet de passar prop de la torre un ramal de la coneguda [[Via Augusta]]. Per a autors com [[Vicente Forcada Martí]], la torre degué d'utilisar-se en época | + | Els arqueòlecs consideren demostrat que hagué assentaments en la zona en época calcolítica, i en els principis de l'[[Edat de Bronze]]. També hi ha restants de presència romana en la zona i sobretot hi ha documentació de la dominació àrap de la zona, sent el municipi d'orige musulmà, ya que va pertànyer a [[Zayd Abu Zayd]], que fon l'últim governador [[almohade]] de la [[Taifa de Valéncia]]. Tot això dificulta el datar de manera concreta la torre d'Altomira, havent diferents hipòtesis sobre l'orige de la mateixa. Hi ha autors que consideren que els seus fonaments són romans, la qual cosa no estaria fòra de lloc si es té en conte l'assentament romà que va poder haver per la zona i el fet de passar prop de la torre un ramal de la coneguda [[Via Augusta]]. Per a autors com [[Vicente Forcada Martí]], la torre degué d'utilisar-se en época migeval com a torre fronteriça vinculada al [[Castell de Sogorp]], per lo que podria datar-se al voltant del [[sigle XI]]. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
Última revisió del 11:06 8 jun 2020
La Torre àrap o Torre Altomira, de Navaixes, en la comarca de l'Alt Palància, en la província de Castelló, és una torre de guaita i de comunicacions, catalogada com Be d'Interés Cultural, en còdic identificatiu: 12.07.081-002, segons senyes de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
Els arqueòlecs consideren demostrat que hagué assentaments en la zona en época calcolítica, i en els principis de l'Edat de Bronze. També hi ha restants de presència romana en la zona i sobretot hi ha documentació de la dominació àrap de la zona, sent el municipi d'orige musulmà, ya que va pertànyer a Zayd Abu Zayd, que fon l'últim governador almohade de la Taifa de Valéncia. Tot això dificulta el datar de manera concreta la torre d'Altomira, havent diferents hipòtesis sobre l'orige de la mateixa. Hi ha autors que consideren que els seus fonaments són romans, la qual cosa no estaria fòra de lloc si es té en conte l'assentament romà que va poder haver per la zona i el fet de passar prop de la torre un ramal de la coneguda Via Augusta. Per a autors com Vicente Forcada Martí, la torre degué d'utilisar-se en época migeval com a torre fronteriça vinculada al Castell de Sogorp, per lo que podria datar-se al voltant del sigle XI.
Descripció[editar | editar còdic]
La torre es troba situada en un cerro que domina la població, lo que permet que l'alcanç de la vista siga molt ampli, podent-se des del lloc contemplar la Torre de Mal Pas de Castellnou. Està aproximadament a un quilòmetro del caixco urbà, en el parage d'Altomira, que dona nom a la torre.
Pot considerar-se una torre defensiva, de planta troncocònica arrematada en almenes en forma de corona, alcançant una altura de 15 metros i mig (contant en l'altura de les almenes que, per la seua banda, és d'un metro i mig), i sent el perímetro de la circumferència exterior de 21 metros.
La fàbrica és, fins a la primera altura de birles o vores rodades de riu i morter de calç. En pisos superiors s'utilisa per a la construcció pedra tosca, que permet donar major solidea a l'estructura de la torre; tot la qual cosa ha permés la seua conservació en adequat estat fins a l'actualitat.
Per a accedir a la torre hi ha un accés principal llaugerament elevat respecte al sol. En la seua part externa tenim la presència de finestres e inclús balcons (com el que s'obri en el primer pis, que és un afegitó posterior, estrany a la seua estructura originària) a diferents nivells. Una volta dins poden observar-se fins a cinc plantes comunicades per una escala.
El caràcter defensiu de la torre queda evidenciat per la presència d'elements militars com espilleres, les quals són abundants en la tercera (a on poden contar-se quatre d'elles) i quarta (a on alcança a haver fins a sis) plantes.
[editar | editar còdic]
La Torre d'Altomira junt al famós Olm de Navaixes formen part de l'escut de la població. Decret 562/1961 del 6 d'Abril de la Jefatura de l'Estat.