Diferència entre les revisions de "Grups Antiterroristes de Lliberació"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior. | + | Els '''Grups Antiterroristes de Lliberació''' (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista [[Euskadi Ta Askatasuna]] (ETA) i el seu entorn entre els anys [[1983]] i [[1987]], durant els dos primers governs de [[Felipe González]]. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior. |
Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda. | Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a [[França]] de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda. | ||
| − | L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida] En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL. | + | L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en l'any 1987 en el periòdic vasc ''[[Deia]]'' de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en ''[[Diario 16]]'' i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi [[Govern d'Espanya]], fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida]- |
| + | |||
| + | En l'any [[1989]], a raïl del despachament de [[Pedro J. Ramírez]] com a director de ''Diario 16'' i de la posterior creació del periòdic ''[[El Mundo]]'', les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL. | ||
== Actuacions == | == Actuacions == | ||
| Llínea 9: | Llínea 11: | ||
Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals. | Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el [[País Vasc]] francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'[[Espanya]]. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals. | ||
| − | El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en octubre de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL. | + | El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en [[octubre]] de [[1983]] i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL. |
| − | De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista. | + | De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de [[Bayona]] en l'any [[1985]], en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista. |
== Atres grups terroristes espanyols == | == Atres grups terroristes espanyols == | ||
Revisió de 10:36 4 jun 2020
Els Grups Antiterroristes de Lliberació (GAL) varen ser agrupacions parapolicials que varen practicar terrorisme d'Estat o «guerra bruta» contra l'organisació terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i el seu entorn entre els anys 1983 i 1987, durant els dos primers governs de Felipe González. Durant el procés judicial contra esta organisació fon provat que estava finançada per alts funcionaris del Ministeri de l'Interior.
Encara que combatien a ETA i «els interessos francesos en Europa», ad estos últims per responsabilisar a França de «acollir i permetre actuar als terroristes en el seu territori impunement», també varen realisar accions indiscriminades per les quals varen fallir ciutadans francesos sense adscripció política coneguda.
L'investigació periodística sobre els GAL es va iniciar en l'any 1987 en el periòdic vasc Deia de la mà dels reporters Ricardo Arques i Juan Carlos Urrutxurtu. Eixe mateix any, i ya en Diario 16 i a partir de fonts oficials del Ministeri de l'Interior del propi Govern d'Espanya, fon el propi Arques qui va continuar en l'investigació junt en atres periodistes com Melchor Miralles o Pepe Rei.[cita requerida]-
En l'any 1989, a raïl del despachament de Pedro J. Ramírez com a director de Diario 16 i de la posterior creació del periòdic El Mundo, les investigacions sobre el cas varen continuar en est últim periòdic, dirigit i creat per Pedro J. Ramírez. Estes investigacions varen pretendre expondre a l'opinió pública l'organisació, fonts de finançació i implicacions polítiques dels GAL.
Actuacions
Els GAL varen estar actius de 1983 a 1987 sent responsables de vintisset assessinats. Varen actuar principalment en el País Vasc francés, encara que també varen portar a terme seqüestres, tortures i delictes econòmics en algunes zones d'Espanya. Els seus atentats es dirigien contra militants i simpatisants de ETA, pero també varen afectar persones que no tenien relació en el terrorisme, produint-se entre este colectiu 10 víctimes mortals.
El seqüestre i posterior assessinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala en octubre de 1983 i el seqüestre de Segundo Marey poc temps despuix varen marcar l'inici de l'activitat dels GAL.
De tots els atentats perpetrats pels GAL durant els anys huitanta, el més sanguinós fon l'ocorregut en el bar Monbar de Bayona en l'any 1985, en el que varen morir tirotejats quatre militants de ETA i un ciutadà francés resultà ferit. Una atra acció fon l'assessinat de Mikel Goikoetxea Elorriaga "Txapela", un dels més importants membres que ha tingut la banda terrorista.