Diferència entre les revisions de "Torre Altomira"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La Torre àrap o '''Torre Altomira''', de [[Navaixes]], en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], en la [[província de Castelló]], és una torre de guaita i de comunicacions, catalogada com Be d'Interés Cultural, en còdic identificatiu: 12.07.081-002, segons senyes de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la [[Generalitat Valenciana]]. | + | La Torre àrap o '''Torre Altomira''', de [[Navaixes]], en la comarca de l'[[L'Alt Palància|Alt Palància]], en la [[província de Castelló]], és una torre de guaita i de comunicacions, catalogada com [[Be d'Interés Cultural]], en còdic identificatiu: 12.07.081-002, segons senyes de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la [[Generalitat Valenciana]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | La torre es troba situada en un cerro que domina la població, | + | La torre es troba situada en un cerro que domina la població, lo que permet que l'alcanç de la vista siga molt ampli, podent-se des del lloc contemplar la Torre de Mal Pas de [[Castellnou]]. Està aproximadament a un quilòmetro del caixco urbà, en el parage d'Altomira, que dona nom a la torre. |
Pot considerar-se una torre defensiva, de planta troncocònica arrematada en almenes en forma de corona, alcançant una altura de 15 metros i mig (contant en l'altura de les almenes que, per la seua banda, és d'un metro i mig), i sent el perímetro de la circumferència exterior de 21 metros. | Pot considerar-se una torre defensiva, de planta troncocònica arrematada en almenes en forma de corona, alcançant una altura de 15 metros i mig (contant en l'altura de les almenes que, per la seua banda, és d'un metro i mig), i sent el perímetro de la circumferència exterior de 21 metros. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
La fàbrica és, fins a la primera altura de birles o vores rodades de riu i morter de calç. En pisos superiors s'utilisa per a la construcció pedra tosca, que permet donar major solidea a l'estructura de la torre; tot la qual cosa ha permés la seua conservació en adequat estat fins a l'actualitat. | La fàbrica és, fins a la primera altura de birles o vores rodades de riu i morter de calç. En pisos superiors s'utilisa per a la construcció pedra tosca, que permet donar major solidea a l'estructura de la torre; tot la qual cosa ha permés la seua conservació en adequat estat fins a l'actualitat. | ||
| − | Per a accedir a la torre hi ha un accés principal llaugerament elevat respecte al sol. En la seua part externa | + | Per a accedir a la torre hi ha un accés principal llaugerament elevat respecte al sol. En la seua part externa tenim la presència de finestres e inclús balcons (com el que s'obri en el primer pis, que és un afegitó posterior, estrany a la seua estructura originària) a diferents nivells. Una volta dins poden observar-se fins a cinc plantes comunicades per una escala. |
| − | El caràcter defensiu de la torre queda evidenciat per la presència d'elements militars com espilleres, les quals són abundants en la tercera (on poden contar-se quatre d'elles) i quarta (on alcança a haver fins a sis) plantes. | + | El caràcter defensiu de la torre queda evidenciat per la presència d'elements militars com espilleres, les quals són abundants en la tercera (a on poden contar-se quatre d'elles) i quarta (a on alcança a haver fins a sis) plantes. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 13:00 18 maig 2020
La Torre àrap o Torre Altomira, de Navaixes, en la comarca de l'Alt Palància, en la província de Castelló, és una torre de guaita i de comunicacions, catalogada com Be d'Interés Cultural, en còdic identificatiu: 12.07.081-002, segons senyes de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Història
Els arqueòlecs consideren demostrat que hagué assentaments en la zona en época calcolítica, i en els principis de l'Edat de Bronze. També hi ha restants de presència romana en la zona i sobretot hi ha documentació de la dominació àrap de la zona, sent el municipi d'orige musulmà, ya que va pertànyer a Zayd Abu Zayd, que fon l'últim governador almohade de la Taifa de Valéncia. Tot això dificulta el datar de manera concreta la torre d'Altomira, havent diferents hipòtesis sobre l'orige de la mateixa. Hi ha autors que consideren que els seus fonaments són romans, la qual cosa no estaria fòra de lloc si es té en conte l'assentament romà que va poder haver per la zona i el fet de passar prop de la torre un ramal de la coneguda Via Augusta. Per a autors com Vicente Forcada Martí, la torre degué d'utilisar-se en época medieval com a torre fronteriça vinculada al Castell de Sogorp, per lo que podria datar-se al voltant del sigle XI.
Descripció
La torre es troba situada en un cerro que domina la població, lo que permet que l'alcanç de la vista siga molt ampli, podent-se des del lloc contemplar la Torre de Mal Pas de Castellnou. Està aproximadament a un quilòmetro del caixco urbà, en el parage d'Altomira, que dona nom a la torre.
Pot considerar-se una torre defensiva, de planta troncocònica arrematada en almenes en forma de corona, alcançant una altura de 15 metros i mig (contant en l'altura de les almenes que, per la seua banda, és d'un metro i mig), i sent el perímetro de la circumferència exterior de 21 metros.
La fàbrica és, fins a la primera altura de birles o vores rodades de riu i morter de calç. En pisos superiors s'utilisa per a la construcció pedra tosca, que permet donar major solidea a l'estructura de la torre; tot la qual cosa ha permés la seua conservació en adequat estat fins a l'actualitat.
Per a accedir a la torre hi ha un accés principal llaugerament elevat respecte al sol. En la seua part externa tenim la presència de finestres e inclús balcons (com el que s'obri en el primer pis, que és un afegitó posterior, estrany a la seua estructura originària) a diferents nivells. Una volta dins poden observar-se fins a cinc plantes comunicades per una escala.
El caràcter defensiu de la torre queda evidenciat per la presència d'elements militars com espilleres, les quals són abundants en la tercera (a on poden contar-se quatre d'elles) i quarta (a on alcança a haver fins a sis) plantes.