Diferència entre les revisions de "Banda Municipal de Castelló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
Degut a la societat castellonenca, en un ple celebrat el 1 de juliol de [[1925]], se feu el nomenament dels músics que formarien la Banda Municipal, s'acordà els càrrecs de: director de la banda (el mestre [[Pascual Asencio Hernández]], que era director de la Banda del Regiment), un subdirector, dos solistes, huit músics de primera, sèt de segona, nou de tercera i uns atres nou de quarta categoria. Celebraren el primer concert al dia següent en la [[Plaça Major de Castelló]] i als pocs dies obtingueren el primer premi en el Certamen celebrat en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]].
 
Degut a la societat castellonenca, en un ple celebrat el 1 de juliol de [[1925]], se feu el nomenament dels músics que formarien la Banda Municipal, s'acordà els càrrecs de: director de la banda (el mestre [[Pascual Asencio Hernández]], que era director de la Banda del Regiment), un subdirector, dos solistes, huit músics de primera, sèt de segona, nou de tercera i uns atres nou de quarta categoria. Celebraren el primer concert al dia següent en la [[Plaça Major de Castelló]] i als pocs dies obtingueren el primer premi en el Certamen celebrat en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]].
 +
 +
El 27 d'agost de 1925 dimití el mestre Asencio i es feu càrrec el subdirector Julio Sabater Roig, fins que el 18 de decembre del mateix any fon nomenat el mestre Eduardo Felip Suárez en qui la Banda guanyaria dos voltes més el Certamen de Valéncia, passaria la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], consolidaria la seua implantació en Castelló i donaria concerts en vàries capitals espanyoles. A la seua jubilació, en [[1955]], fon nomenat el mestre Juan Garcés Queralt que va canviar, en [[1957]], els instruments de to lluent pels de to normal, va incloure cicles de concerts extraordinaris en solistes i en agrupacions corals, aplegant a estrenar la Novena Simfonia de [[Beethoven]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 10:49 6 dec 2019

La Banda Municipal de Castelló és una banda de música o agrupació musical que perteneix a l'Ajuntament de Castelló i representa a la ciutat en aquells actes i celebracions en les actuacions musicals que realisa.

Història

N'hi ha constància de l'existència de varies agrupacions musicals de caràcter municipal en la ciutat de Castelló a partir de l'any 1866.

La banda coneguda com "L'Antiga" s'unix en l'any 1868 en l'atra banda nomenada "La Nova" en una sola que rebria el nom de "de la Municipalitat". L'Ajuntament donà nous instruments per a la formació d'esta nova banda. En l'any 1871 se disol i el seu local és ocupat per la companyia de bombers que justament ells a principis del sigle XX seran els que tornaran a l'activitat musical, encara que durarà molt poc de temps, en 1914 la banda de bombers assumix als músics de la banda privada coneguda com "La Llira" que en alguns moments tingué reconeiximent de banda municipal.

Degut a la societat castellonenca, en un ple celebrat el 1 de juliol de 1925, se feu el nomenament dels músics que formarien la Banda Municipal, s'acordà els càrrecs de: director de la banda (el mestre Pascual Asencio Hernández, que era director de la Banda del Regiment), un subdirector, dos solistes, huit músics de primera, sèt de segona, nou de tercera i uns atres nou de quarta categoria. Celebraren el primer concert al dia següent en la Plaça Major de Castelló i als pocs dies obtingueren el primer premi en el Certamen celebrat en la ciutat de Valéncia.

El 27 d'agost de 1925 dimití el mestre Asencio i es feu càrrec el subdirector Julio Sabater Roig, fins que el 18 de decembre del mateix any fon nomenat el mestre Eduardo Felip Suárez en qui la Banda guanyaria dos voltes més el Certamen de Valéncia, passaria la guerra civil, consolidaria la seua implantació en Castelló i donaria concerts en vàries capitals espanyoles. A la seua jubilació, en 1955, fon nomenat el mestre Juan Garcés Queralt que va canviar, en 1957, els instruments de to lluent pels de to normal, va incloure cicles de concerts extraordinaris en solistes i en agrupacions corals, aplegant a estrenar la Novena Simfonia de Beethoven.

Vore també

Referències