Diferència entre les revisions de "Josep Ribelles Comín"
Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Era fill d'agricultors modests | + | Josep Ribelles naixqué el 7 de juliol de l'any 1872. Era una persona molt estudiosa i vocacionalment escritora. Era fill d'agricultors modests del barri de Tosquella de la ciutat de Castelló. |
− | + | S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de [[Castelló de la Plana]], a on fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores. | |
− | En Barcelona fundà la | + | En l'any [[1898]] se traslladà a [[Barcelona]]. Hi fundà la revista ''Barcelona Urbana'', dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la [[Diputació de Barcelona]] i hi fixà definitivament la seua residència. Des de Barcelona colaborà en la societat [[Lo Rat Penat]], que li premià un treball sobre el filòlec [[Pere Labèrnia]], ''Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller'' i un atre sobre l'indústria i comerç de la capital de la Plana: ''Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial''. |
− | Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit, premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de | + | Degut a la seua ilusió per difondre les virtuts dels lliterats i intelectuals valencians participà també en [[Lo Rat Penat]], a on fon premiat en els [[Jocs Florals]] de [[1902]]. |
+ | |||
+ | En la ciutat de Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i el Centre Regional Valencià. En l'any [[1914]] fundà la publicació periòdica ''Biblioteca Valenciana Popular'' destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana. | ||
+ | |||
+ | Es casà en Barcelona en la seua colega, Josefina i tingueren quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament. | ||
+ | |||
+ | Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit, premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna. | ||
Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]]. | Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]]. |
Revisió de 16:32 26 set 2019
Josep Ribelles Comín | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Bibliógraf i periodiste | ||
Naiximent: | 7 de juliol de 1872 | ||
Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 19 de setembre de 1951 | ||
Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya |
Josep Ribelles Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) fon un bibliógraf, periodiste i animador cultural valencià
Biografia
Josep Ribelles naixqué el 7 de juliol de l'any 1872. Era una persona molt estudiosa i vocacionalment escritora. Era fill d'agricultors modests del barri de Tosquella de la ciutat de Castelló.
S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de Castelló de la Plana, a on fundà el semanari lliterari El Ruiseñor i posteriorment la Revista Industrial y Mercantil. Colaborà en el diari La Verdad de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores.
En l'any 1898 se traslladà a Barcelona. Hi fundà la revista Barcelona Urbana, dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la Diputació de Barcelona i hi fixà definitivament la seua residència. Des de Barcelona colaborà en la societat Lo Rat Penat, que li premià un treball sobre el filòlec Pere Labèrnia, Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller i un atre sobre l'indústria i comerç de la capital de la Plana: Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial.
Degut a la seua ilusió per difondre les virtuts dels lliterats i intelectuals valencians participà també en Lo Rat Penat, a on fon premiat en els Jocs Florals de 1902.
En la ciutat de Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la Mare de Deu dels Desamparats i el Centre Regional Valencià. En l'any 1914 fundà la publicació periòdica Biblioteca Valenciana Popular destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana.
Es casà en Barcelona en la seua colega, Josefina i tingueren quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament.
Es considera la seua obra cimera la Bibliografia de la Llengua Valenciana, premiada en l'any 1905 en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit, premi otorgat per un jurat presidit per Marcelino Menéndez Pelayo. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en valencià des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna.
Fon soci de mèrit de Lo Rat Penat, membre corresponent a Barcelona del Centre de Cultura Valenciana i un colaborador assidu de l'Enciclopèdia Espasa.
En l'any 1943 publicà un opúscul, Arnaldo de Vilanova castellonense?, en el qual reivindicava que Arnau de Vilanova havia naixcut en Vilanova d'Alcolea, potser per error en confondre el lloc de naixença en Vilanova del Grau, actual Grau de Valéncia.
Referències
- (espanyol) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN: 84-500-2630-X