Diferència entre les revisions de "Idioma rus"
m (→Dialectes) |
m (→Dialectes) |
||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
| − | A pesar de | + | A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscú]] com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscú]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rúsia]] docenes de varietats menors. |
Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser mes similars al fonema /h/. També son estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser mes similars al fonema /h/. També son estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | ||
Revisió de 17:29 23 ago 2019
| Rus Русский язык / russki yazýk | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Antiga URSS |
| Regió: | Euràsia |
| Parlants: | 278 millons |
| Rànquing: | 7º |
| Família: | Indoeuropea Eslava |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | Acadèmia Rusa de les Ciències |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El idioma rus (русский язык, transliteració: russki yazýk) és una llengua indoeuropea de la rama eslava oriental, i idioma oficial en Rúsia, Bielorrúsia, Kirguistà, Kazagistà, Abjàsia i Osètia del Sur; d'ample us en Ucrània (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la República Autònom ade Crimea; d'ample us en Estònia i Letònia (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en Transnítria (regió de Moldàvia). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la ONU. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la Unió Soviètica.
És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.
Dialectes
A pesar de l'igualació a partir de l'any 1900, especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rúsia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en Moscú com a ozna de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en Moscú en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de Rúsia docenes de varietats menors.
Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscú passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser mes similars al fonema /h/. També son estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.
Vore
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |