Diferència entre les revisions de "Josep Alminyana i Vallés"
m (Text reemplaça - ' l´' a ' l'') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(→Cites) |
||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria | + | {{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|Josep Alminyana, 1981}} |
{{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}} | {{Cita|''[[Ramon Llull]] (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín "Liber amici et amati", que se encuentra en el folio 34v del manuscrito "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la Lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana:''}} | ||
Revisió de 09:09 4 jun 2019
| Josep Alminyana i Vallés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1916 | ||
| Lloc de naiximent: | Cerdà, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2006 | ||
| Lloc de defunció: | Torrella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Alminyana i Vallés va nàixer en Cerdà, poble de la comarca de La Costera, en l'any 1916. Fallí en l'any 2006 en Torrella també població de La Costera. Religiós i escritor.
Biografia
Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l'Institut "Sedes Sapientiae" agregat al Pontifici Institut "Regina Mundi" de Roma.
També ha segut director espiritual de l'Institut Josep Rivera de Xàtiva i de l'Institut Segrelles de l'Albaida.
Va pertànyer a diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar Amunt el Cor i Lo Rat Penat. Fon acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Ocupà diferents càrrecs dins de la Sagrada Llitúrgia sent secretari en diferents comissions, consultor i president de la pròpia Comissió Diocesana de la Llitúrgia.
Obres
Com a director tècnic de la Comissió Diocesana d'Edicions ha dirigit diferents llibres i ha publicat pràcticament tot lo que hi ha editat de la Llitúrgia en llengua valenciana: Ordinaris, Rituals de Sacraments, Misses Pròpies, Leccionari, Missal Romà, Onomàstics, Oracions del Cristià, Els quatre Evangelis i el Propi de la Missa de la Mare de Deu dels Desamparats.
En el seu llibre Ordinari de la Misa en Llengua Valenciana, Mossén Alminyana diu:
Pero també és autor de llibres com: El Crit de la llengua i les transcripcions de Les obres de Joan Roïç de Corella, de Jaume Roig L'Spill i del Vita Christi de Sor Isabel de Villena i ha dirigit publicacions com: III Corona Poètica ofertada a la Mare de Deu dels Desamparats, I Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia i Acte Poètic a la Mare de Deu dels Dolors.
Destaquem el llibre 'El Crit de la llengua' que se publicà en l'any 1981 per l'Associació Valéncia 2000 i del que s'han fet dos reedicions en l'any 1999 per Lo Rat Penat i l'última en l'any 2006 per la Diputació de Valéncia.