Diferència entre les revisions de "Simon de Rojas Clemente"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', (Titagües, Valéncia, 27 de setembre...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|250px]] | [[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|250px]] | ||
| − | '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', | + | '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]]. |
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades. | Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades. | ||
Revisió de 18:15 29 maig 2019
Simon de Rojas Clemente i Rubio, (Titagües, Valéncia, 27 de setembre de 1777 - Madrit, 27 de febrer de 1827) va ser un gran botànic, discípul de Antoni Cavanilles.
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botàica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a Marià Lagasca, pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de cotó , vinya, olivera, llimera, fresa, creïlla, pimentó, forment...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparèixer en l'any 1864, casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en 1827