Diferència entre les revisions de "Colege"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La paraula '''colege''' (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. | + | La paraula '''colege''' (Del [[llatí]] collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions. |
== Diccionari RACV == | == Diccionari RACV == | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* Cos de persones someses a un reglament comú. | * Cos de persones someses a un reglament comú. | ||
| − | * Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló | + | * Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló, Colege de Meges d'Alacant...etc... |
* Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat. | * Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat. | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
* '''Colege universitari''', centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera. | * '''Colege universitari''', centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera. | ||
* '''Colege menor''', residència d'estudiants d'ensenyança mija. | * '''Colege menor''', residència d'estudiants d'ensenyança mija. | ||
| − | * '''Colege cardenalici''' (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica. | + | * '''Colege cardenalici''' (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'[[Iglésia Catòlica]]. |
* '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | * '''Colege electoral''', conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
| − | * “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746) | + | * “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, [[1746]]) |
| − | * “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797) | + | * “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, [[1797]]) |
| − | * “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851) | + | * “colege: colegio” (Escrig: Dicc. [[1851]]) |
| − | * “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276) | + | * “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, [[1908]], p. 276) |
| − | * “colege” (Fullana: Voc. 1921) | + | * “colege” (Fullana: Voc. [[1921]]) |
| − | * “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4) | + | * “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, [[1924]], p. 4) |
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
| − | * “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944) | + | * “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, [[1944]]) |
Revisió de 13:34 31 dec 2018
La paraula colege (Del llatí collēgium, mat. sign.) té diferents accepcions.
Diccionari RACV
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu:
- Cos de persones someses a un reglament comú.
- Corporació de persones de la mateixa professió: Colege d'Arquitectes de Castelló, Colege de Meges d'Alacant...etc...
- Establiment d'ensenyança primària o secundària, aixina com, l'edifici a on està instalat.
Diferents tipos de coleges:
- Colege major, residència d'estudiants universitaris.
- Colege universitari, centre d'ensenyança superior adscrit a una Universitat i a on se cursen els primers cicles de la carrera.
- Colege menor, residència d'estudiants d'ensenyança mija.
- Colege cardenalici (Religió), Sacre Colege del cos de cardenals de l'Iglésia Catòlica.
- Colege electoral, conjunt d'electors que tenen vot en una mateixa taula, aixina com, el lloc a on se reunixen per a votar.
Diccionari DHIVAM
Segons el Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya, diu:
Colege -la grafía del val. modern “colege” tingué sa evolució des de “colegi, colechi” y, per supost, sense'l digraf català “l.l”: “e nengú colegi d ofici es tan damnós com colegi de notaris” (Castelví: Scachs d amor, a. 1493)
Ademés, cita alguns eixemples a on aparéixen les paraules "colegi", "colechi" i la seua evolució a la paraula "colege" en diferents publicacions:
- “No quedá Colegi, Art, / Ofici pobre ni rich, /Clero…” (Ros, Carlos: Coloqui entretengut entre quatre llauradors, 1746)
- “mire, dihuen que ha parlat/ aquell Dragó del Colechi” (Coloqui entre el So Masiá de Benifaraig y Sento el del Forn, 1797)
- “colege: colegio” (Escrig: Dicc. 1851)
- “está así el colege… agregat al Institut” (Gadea: Tipos, 1908, p. 276)
- “colege” (Fullana: Voc. 1921)
- “al Colege del Patriarca y tríeselos” (Barchino, P.: ¿Quí talla l’abaecho?, 1924, p. 4)
- “intente comunicar al Colege de Cisneros” (Ivars, Andrés: Diari, 20 juliol 1936)
- “en un colege d'Alacant” (Llibret Foguera de Campoamor, Alacant, 1944)
- “en Valencia diuen colege” (Corominas: DECLLC, t. 5, p. 139)