Diferència entre les revisions de "Biblioteca Estatal de Rússia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'l'URSS' a 'la URSS')
m (Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua ')
Llínea 4: Llínea 4:
 
És la tercera biblioteca més gran del món per número de [[llibres]], en més de 17 millons de volums. És la biblioteca més gran del país, i remonta els seus orígens fins al juliol de [[1862]], quan es va inaugurar com a primera biblioteca pública de Moscou, dins el [[Museu Rumiàntsev]]. Després de la revolució bolchevic, es varen ampliar els seus fondos i es va buscar nou espai per a ella. Des del [[1925]] es va nomenar ''Biblioteca Lenin de la URSS'', i va conservar este apelatiu fins a la caiguda del règim soviètic en [[1991]], quan es va rebatejar en la seua denominació actual.  
 
És la tercera biblioteca més gran del món per número de [[llibres]], en més de 17 millons de volums. És la biblioteca més gran del país, i remonta els seus orígens fins al juliol de [[1862]], quan es va inaugurar com a primera biblioteca pública de Moscou, dins el [[Museu Rumiàntsev]]. Després de la revolució bolchevic, es varen ampliar els seus fondos i es va buscar nou espai per a ella. Des del [[1925]] es va nomenar ''Biblioteca Lenin de la URSS'', i va conservar este apelatiu fins a la caiguda del règim soviètic en [[1991]], quan es va rebatejar en la seua denominació actual.  
  
Ocupa diversos edificis, donada la gran grandària dels seus coleccions, que inclouen publicacions periòdiques (13 millons), mapes (150.000), partitures musicals i registres sonors (350.000). Els seus fondos s'estenen a més de 200 idiomes, el percentage total de fondos de la biblioteca en atres idiomes quasi arriba al 30%. Entre [[1922]] i [[1991]], va existir l'obligació de depositar un eixemplar de cada llibre publicat en l'[[URSS]], pràctica que continua hui referida a la [[Federació de Rússia]]. <ref> [http://www.rsl.ru/en Informació en anglés sobre la Biblioteca de l'Estat Rus, història, catàlec i activitats.]</ref>
+
Ocupa diversos edificis, donada la gran grandària dels seus coleccions, que inclouen publicacions periòdiques (13 millons), mapes (150.000), partitures musicals i registres sonors (350.000). Els seus fondos s'estenen a més de 200 idiomes, el percentage total de fondos de la biblioteca en atres idiomes quasi arriba al 30%. Entre [[1922]] i [[1991]], va existir l'obligació de depositar un eixemplar de cada llibre publicat en l'[[URSS]], pràctica que contínua hui referida a la [[Federació de Rússia]]. <ref> [http://www.rsl.ru/en Informació en anglés sobre la Biblioteca de l'Estat Rus, història, catàlec i activitats.]</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 21:00 20 nov 2018

State Library named after Lenin (left wing of the building).jpg

La Biblioteca Estatal de Rússia, (rus: Российская государственная библиотека}}), és la biblioteca nacional de Rússia, situada en Moscou. No s'ha de confondre en la Biblioteca Nacional Russa, situada en Sant Petersburc.

És la tercera biblioteca més gran del món per número de llibres, en més de 17 millons de volums. És la biblioteca més gran del país, i remonta els seus orígens fins al juliol de 1862, quan es va inaugurar com a primera biblioteca pública de Moscou, dins el Museu Rumiàntsev. Després de la revolució bolchevic, es varen ampliar els seus fondos i es va buscar nou espai per a ella. Des del 1925 es va nomenar Biblioteca Lenin de la URSS, i va conservar este apelatiu fins a la caiguda del règim soviètic en 1991, quan es va rebatejar en la seua denominació actual.

Ocupa diversos edificis, donada la gran grandària dels seus coleccions, que inclouen publicacions periòdiques (13 millons), mapes (150.000), partitures musicals i registres sonors (350.000). Els seus fondos s'estenen a més de 200 idiomes, el percentage total de fondos de la biblioteca en atres idiomes quasi arriba al 30%. Entre 1922 i 1991, va existir l'obligació de depositar un eixemplar de cada llibre publicat en l'URSS, pràctica que contínua hui referida a la Federació de Rússia. [1]

Referències

Enllaços externs