Antoni Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fon un filòlec i llingüiste català que dedicà gran part de la seua carrera a l'història i la gramàtica catalana.

Biografia

Cursà els estudis primaris i el bachillerat en la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida pel pedagoc Alexandre Galí, qui li va aficionar a l'estudi del llenguage. Es llicencià en Filologia Romànica per l'Universitat de Barcelona en juny de l'any 1943, a on fon a partir de 1948 catedràtic de Gramàtica històrica de la llengua espanyola, i a partir de 1987, de la catalana. Fon també rector d'eixa universitat des de 1978 a 1986.

Fon professor visitant en Munich, Heidelberg, Georgetown, Wisconsin i en la Sorbona de París. Era ademés doctor honoris causa de vàries universitats, entre les que es troben la de Salzburc, Toulouse, Valéncia, Universitat Rovira i Virgili i la pròpia Sorbona.

També va ostentar la presidència de la Société de linguistique romane, president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), primer president de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, primer president del Grup Català de Sociollingüística, president d'honor en el II Coloqui Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes en Àmsterdam en 1970, de la Societat Catalana de Nortamèrica i de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, i president del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en 1986, i president del VII Congrés de Llingüística i Filologia Romàniques, en 1953 celebrat en Barcelona.

Fon president de la Fundació Artur Martorell, director de la revista Estudis Romànics i pertanygué a diversos consells editorials de revistes de filologia catalana. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Real Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i corresponent de diverses acadèmies entre les que figura la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Fon també aixina mateix membre honorífic de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese.

En 1995 rebé el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, en 1996 el de la Fundació Catalana de la Recerca, en 1999 la Medalla al Mèrit Científic de l'ajuntament de Barcelona i en 2003 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va fallir el 16 de novembre de l'any 2014.

Obra

La seua obra inclou més de siscents títuls, en més de cinquanta llibres entre els que figuren:

• Los complementos pronominalo-adverbiales derivados de ibi e inde en la Península Ibérica. Madrid: CSIC, 1947
• Gramática histórica catalana (1951, trad. al català en 1981)
• Gramática catalana (1962)
• Llengua i cultura als Països Catalans (1964)
• La llengua dels barcelonins (1969)
• La llengua catalana ahir i avui (1973)
• Ciencia y pasión en la lingüística catalana moderna, Barcelona: Universitat de Barcelona, 1976.
• La formació de la llengua catalana (1981)
• Gramàtica de la llengua catalana (1994)
• Ciència i humanitat en el món dels romanistes. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1995.
• Les regles d'esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999)
• Apologia i vindicació de la llengua catalana, Valencia: Universitat de Valéncia, 2004.
• Diccionari d'antroponimia catalana, Institut d'Estudis Catalans Publicacions