Diferència entre les revisions de "Real Monasteri de l'Encarnació (Madrit)"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Frontera principal. El '''Real Monasteri de l'Encarnació''' és un convent de monges ...») |
m |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''Real Monasteri de l'Encarnació''' és un [[convent]] de monges [[Orde de Monges Agustines Recoletes|agustines recoletes]] ubicat en [[Madrit]] ([[Espanya]]). L'institució, a la que varen pertànyer dames de l'alta noblea, fon fundada per la reina [[Margarita d'Àustria-Estiria|Margarita d'Àustria]], esposa de [[Felipe III d'Espanya|Felipe III]], a principis del [[sigle XVII]]. Per les coleccions artístiques que alberga és, junt en les [[Monasteri de les Descalces Reals (Madrit)|Descalces Reals]], un dels temples més destacats de la ciutat. | El '''Real Monasteri de l'Encarnació''' és un [[convent]] de monges [[Orde de Monges Agustines Recoletes|agustines recoletes]] ubicat en [[Madrit]] ([[Espanya]]). L'institució, a la que varen pertànyer dames de l'alta noblea, fon fundada per la reina [[Margarita d'Àustria-Estiria|Margarita d'Àustria]], esposa de [[Felipe III d'Espanya|Felipe III]], a principis del [[sigle XVII]]. Per les coleccions artístiques que alberga és, junt en les [[Monasteri de les Descalces Reals (Madrit)|Descalces Reals]], un dels temples més destacats de la ciutat. | ||
| − | L'arquitecte de l'edifici fon fra Alberto de la Madre de Dios, qui ho edificà entre [[1611]] i [[1616]]. La frontera, que respon a un model d'inspiració d'estil [[Juan d'Herrera|herrerià]], de gran austeritat, va crear escola i va ser imitada per atres temples espanyols. En l'iglésia es conserven varis [[Relíquies cristianes|relicaris]] i d'un d'ells es diu que conté la sanc de [[San Pantaleó]]; i (segons la tradició) es liqua tots els anys el dia del sant, el [[27 de juliol]]. En la clausura antiga està organisat un museu que depén del [[Patrimoni Nacional]] i que es pot visitar. | + | L'arquitecte de l'edifici fon fra Alberto de la Madre de Dios, qui ho edificà entre els anys [[1611]] i [[1616]]. La frontera, que respon a un model d'inspiració d'estil [[Juan d'Herrera|herrerià]], de gran austeritat, va crear escola i va ser imitada per atres temples espanyols. En l'iglésia es conserven varis [[Relíquies cristianes|relicaris]] i d'un d'ells es diu que conté la sanc de [[San Pantaleó]]; i (segons la tradició) es liqua tots els anys el dia del sant, el [[27 de juliol]]. En la clausura antiga està organisat un museu que depén del [[Patrimoni Nacional]] i que es pot visitar. |
[[Categoria:Obres de Ventura Rodríguez]] | [[Categoria:Obres de Ventura Rodríguez]] | ||
Revisió de 13:42 10 set 2018
_01.jpg)
El Real Monasteri de l'Encarnació és un convent de monges agustines recoletes ubicat en Madrit (Espanya). L'institució, a la que varen pertànyer dames de l'alta noblea, fon fundada per la reina Margarita d'Àustria, esposa de Felipe III, a principis del sigle XVII. Per les coleccions artístiques que alberga és, junt en les Descalces Reals, un dels temples més destacats de la ciutat.
L'arquitecte de l'edifici fon fra Alberto de la Madre de Dios, qui ho edificà entre els anys 1611 i 1616. La frontera, que respon a un model d'inspiració d'estil herrerià, de gran austeritat, va crear escola i va ser imitada per atres temples espanyols. En l'iglésia es conserven varis relicaris i d'un d'ells es diu que conté la sanc de San Pantaleó; i (segons la tradició) es liqua tots els anys el dia del sant, el 27 de juliol. En la clausura antiga està organisat un museu que depén del Patrimoni Nacional i que es pot visitar.
- Obres de Ventura Rodríguez
- Monasteris d'Espanya del sigle XVII
- Monasteris de Madrit
- Monasteris agustins en Espanya
- Bens d'interés cultural de la Comunitat de Madrit
- Arquitectura barroca en la Comunitat de Madrit
- Arquitectura en la Comunitat de Madrit en el sigle XVII
- Arquitectura herreriana
- Arquitectura de 1616
- Espanya en 1616