Diferència entre les revisions de "Institut d'Estudis Valencians"
(→Cites) |
m (Text reemplaça - ' aço ' a ' açò ') |
||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita|La llei de creació de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVLL]] diu que la seua obligació es mantidre la tradició oral i lexicogràfica de la [[Llengua Valenciana|llengua Valenciana]], en canvi l'única tradició que pareix que seguixquen és la que marca l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i aixina ho reconeix el seu president [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]]. Volguerem que mos explicara algun eminent filòlec de dita acadèmia de hon se han tret ells que la CH i el articul neutre LO no existixen en Valencià quan apareix en tots els llibres i documents des del [[Sigle XIII|s.XIII]]. Fet que deuria ser denunciable i s'ha denunciat pero el poder català ha fet la seua faena per a que tot seguixca igual, un clar eixemple el tenim en el llibre escrit en [[1493]] i titulat "Lo Caballer" per Pons de Menaguerra i que en u de tants capítuls diu lo següent: "E aXimateiX val, segons es dit, si per qualsevol cars Lo scut era esclafat, partit o trocejat, axi que per tal desmarCHament no pogues tornar a junyer, remetent | + | {{Cita|La llei de creació de la [[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVLL]] diu que la seua obligació es mantidre la tradició oral i lexicogràfica de la [[Llengua Valenciana|llengua Valenciana]], en canvi l'única tradició que pareix que seguixquen és la que marca l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i aixina ho reconeix el seu president [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]]. Volguerem que mos explicara algun eminent filòlec de dita acadèmia de hon se han tret ells que la CH i el articul neutre LO no existixen en Valencià quan apareix en tots els llibres i documents des del [[Sigle XIII|s.XIII]]. Fet que deuria ser denunciable i s'ha denunciat pero el poder català ha fet la seua faena per a que tot seguixca igual, un clar eixemple el tenim en el llibre escrit en [[1493]] i titulat "Lo Caballer" per Pons de Menaguerra i que en u de tants capítuls diu lo següent: "E aXimateiX val, segons es dit, si per qualsevol cars Lo scut era esclafat, partit o trocejat, axi que per tal desmarCHament no pogues tornar a junyer, remetent açò a arbitre del jutge". Està clar en este text que existix una clara diferència entre com es pronuncia i llig la x i la ch de la mateixa manera que es fa en el Valencià actual i no com fan els científics de la AVLl que li apliquen la "x" a tot i es queden tan panchos, i lo mateix passa en l'artícul "Lo" tant utilisat actualment en l'Idioma Valencià. Des d'ací retem a qualsevol filòlec a que afirme lo contrari...|Font del text ''Lo Caballer: Els Caballers del [[Regne de Valéncia]]'' (Institut d'Estudis Valencians) 2013}} |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 18:30 31 ago 2018
L'Institut d'Estudis Valencians (IEV) és una institució fundada en l'any 1937 en Valéncia, a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valencià, en temps de la República.
L'Institut d'Estudis Valencians té com a finalitat l'investigació i divulgació de les disciplines que formen la cultura valenciana i que van des de la ciència i la tecnologia fins a l'arqueologia, l'història o la llengua.
Fon el primer organisme valencià en competències normativisadores. La Conselleria de Cultura li va adscriure el Museu de Prehistòria i el Centre d'Estudis Econòmics Valencians. Va promoure la fundació d'una Biblioteca, pero la Guerra Civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegué en l'any 1939, en l'arribada de Franco al poder.
Història
L'Institut d'Estudis Valencians va ser fundat en l'any 1937. El seu primer director va ser el rector de l'Universitat de Valéncia José Puche i Álvarez.
En el moment de la seua fundació es varen formar quatre seccions:
- Secció Historico-Arqueologica
- Secció Filològica
- Secció de Ciències
- Secció d'Estudis Econòmics
Refundació
No sera fins a l'any 1980 quan el IEV recupere la seua activitat i siga refundat per diversos intelectuals valencianistes, entre els que podem destacar a Pasqual Barrachina, Emili Beüt, Jesus Lopez i Sancho, Josep Senis, J. Mari Montañana, Bono i Barber, Agusti Alaman, etc. En eixe any inicia una fecunda activitat de cursos, excursions i estudis de la geografia valenciana.
Actualitat
En l'actualitat l'Institut d'Estudis Valencians consta de tres seccions[1]:
- Història, Llengua i Etnografia.
- Mig ambient, Desenroll sostenible i Salut.
- Comunicació i Noves tecnologies.
Actualment l'Institut d'Estudis Valencians està presidit per Ferran Ribes.
Aixina mateix, l'Institut se compon de 25 membres de numero, de la figura de membres colaboradors que s'incorporen a les distintes seccions i de membres corresponents en quantes poblacions s'estime oportú.
Entre les activitats que realisa l'Institut d'Estudis Valencians tenen interés prioritari les següents:
- Cultiu de la llengua valenciana per mig del seu estudi,
- Sessions de treball,
- Viages en l'objectiu de conéixer les característiques geogràfiques, les costums i tota classe de manifestacions artistiques i folcloriques,
- Seminaris i cursos de divulgació i conferencies,
- Proyeccions, concursos i actes de caràcter anàlec
- Publicacions, etc.
Actualment l'IEV desenrolla un Cicle de conferencies sobre temàtiques valencianes, un Curs sobre Història Valenciana i unes Jornades Mig Ambientals, totes en una periodicitat anual, junt a la promoció d'atres actes culturals diversos.