Nacionalisme en Espanya

En Espanya n'hi han moviments nacionalistes que per una banda busquen una independencia de les nacionalitats espanyoles i per atrabanda un dret de autodeterminació de la seua nació dins del estat espanyol.

Nacionalisme espanyol

El nacionalisme espanyol (també dit espanyolisme), és la corrent de pensament històricament asocià a la ultradreta al falangisme espanyol, que defen la unitat territorial d'Espanya en una nació, i s'opon a la seua separació en diferents estats.

Nacionalisme vasc

El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del sigle XIX, és una ideologia política que aboga per la unitat id efensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: Espanya i França, per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en euskera). Dit territore compren l'actual comunitat autònoma del País Vasc i la comunitat foral de Navarra, el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantària) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).

Nacionalisme català

Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que Catalunya és una nació de la qual la seua llengua es el català i tindre el dret d'autodeterminació.

Este nacionalisme està representat per partits com ERC o Convergència i Unió. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final de independència o no dependria del vot dels catalans.

Pancatalanisme

Veja's el terme Pancatalanisme

El pancatalanisme es un nacionalisme que pensa que la nacio catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. Al comenáment en el sigle XX del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de Catalunya, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. El català en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la llengua balear i la llengua valenciana.

Desde el sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitantse de els fets històrics i obres lliteràries de les Illes Balears, el Regne de Valéncia i poc a poc del Regne d'Aragó.

Esta suposta identitat cultural es diu Països Catalans un terme inventat pel valencià Joan Fuster pero que actualment es recolzat principalment en Catalunya, i en una chicoteta mida en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en Perpinyà, Andorra, Aragó (En sa franja oriental), el Carche i L'Alguer.

Nacionalisme Gallec

El nacionalisme gallec és una corrent ideològica (en eles seues dimensions cultural i política) que aboga per el reconeiximent de Galícia com a nació. Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològicques principals:

• Una, la majoritaria, que aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confderal.
• Atra, la de la esquerra independentista, molt minoritària (extraparlamentària), que aposta per la trencadura en espanya i en el model de societat capitalista.