Diferència entre les revisions de "La Fallera Calavera"
m |
|||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
* La [[Tomatina]] de [[Bunyol]] | * La [[Tomatina]] de [[Bunyol]] | ||
* La [[Moixaranga]] d'Algemesí | * La [[Moixaranga]] d'Algemesí | ||
| − | * El [[Tirisiti]], | + | * El [[Tirisiti]], montage teatral en títaros que es realisa en [[Alcoy]] |
* La [[Batalla d'Almansa]] | * La [[Batalla d'Almansa]] | ||
* La [[Revolta de les Germanies]] | * La [[Revolta de les Germanies]] | ||
Revisió de 19:50 22 jul 2018
Archiu:Enric Aguilar - La fallera calavera.webm La Fallera Calavera és un joc de cartes valencià creat pel denier Enric Aguilar i publicat en març de l'any 2014 despuix d'un reeixit procés de micro-mecenage. Poden participar de 2 a 5 jugadors en una única baralla de 102 cartes. Per a guanyar, un jugador ha de reunir 5 cartes d'ingredient per a poder cuinar una paella. Els participants poden usar qualsevol de les cartes que componen la baralla per a conseguir-ho, puix cada una té funcions específiques indicades en cada targeta. Existixen 27 cartes de tesor, 33 de batalla i 40 especials. Per l'èxit del joc de cartes, en febrer de 2015 La Fallera Calavera es feu també una novela, escrita pel mateix autor del joc, Enric Aguilar, i publicada per Sembra Llibres. En setembre de l'any 2015, Enric Aguilar llança una nova campanya de micromecenage per a finançar La Fallera Calavera 2: els ingredients de la discòrdia, una ampliació del joc que afig 52 cartes noves al producte original, ademés d'un nou element jugable, la moneda d'humor. El gran èxit del procés desemboca en la publicació en decembre de 2015 de la primera expansió del joc. En ella, el número de jugadors possibles aumenta a 6.
Actualment s'estan realisant diverses competicions per tota la Comunitat Valenciana en les quals se regalen cartes extraordinàries. Estes cartes a soles se poden conseguir a través de competicions i concursos, i per ara en són a soles dos: el Tio Canya i una carta dedicada a Ausiàs March.
Elements culturals valencians en La Fallera Calavera
Tant el joc com la seua expansió i la novela fan un ampli recull de personages i elements de la cultura popular, el folclor i la mitologia valenciana, aixina com d'algunes localisacions emblemàtiques. Alguns dels elements presents en el joc són:
- La paella i la fideuà
- El 9 d'octubre
- La Senyera
- Referència a la Pilota valenciana en la carta "Pilotari"
- La Delicà de Gandia
- Dama d'Elig i el Misteri d'Elig
- Jaume I
- La bellea del moc, una versió de la Bellea del Fòc alacantina
- Tombatossals, personage de la mitologia castellonenca.
- Monleon i les monleonetes, aixina com una carta per a Canal Nou i una atra per al gos Bavalà
- L'Alcaldesa Perpètua i, en La Fallera Calavera 2, l'Alcaldesa Destronada, cartes clarament inspirades en Rita Barberà.
- Paquito el Chocolatero, en referència al famós passodoble
- El Butoni, la Quarantamaula i el Moro Mussa, espantacriatures propis de la mitologia valenciana
- El Papa Borja
- El Tirant lo Blanch
- Les festes de la Magdalena de Castelló, en la Reina de les Festes i les Gayata.
- Les falles, els ninots de falla i els masclets de la Mascletà.
- L'Ofrena a la Mare de Deu i la Nit de la Cremà
- La moma, els momos, la cuca fera, i la Dansa de la Magrana, tots ells elements de la festa del Corpus
- La Riuà, referència a la Gran Riuada de València, i el seu corresponent Tribunal de les Aigües
- Referència a la Festa de moros i cristians en la carta "El capità moro"
- La Tomatina de Bunyol
- La Moixaranga d'Algemesí
- El Tirisiti, montage teatral en títaros que es realisa en Alcoy
- La Batalla d'Almansa
- La Revolta de les Germanies
- El Centenar de la Ploma
- L'aeroport fantasma, una clara referència a l'aeroport de Castelló
- L'Illa de Tabarca
- La muralla del Castell de Morella
- El Mercat Central de Valénciai la Llonja de la Seda
- El Castell de Peníscola
- Una referència a Marina d'Or en la carta "Ruleta de Marina Mor"
- Aliments i begudes típics de Valéncia, com la taronja, la Carchofa de Benicarló, l'allioli, l'aigua de Valéncia, l'orchata i la cassalla