Diferència entre les revisions de "José Aparicio"
m (→Biografia) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio (1820)]] | + | [[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio ([[1820]])]] |
'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref> | '''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref> | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en [[Valéncia]], en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de [[pintura]] en [[1793]]. | És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en [[Valéncia]], en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de [[pintura]] en [[1793]]. | ||
| − | Despuix va passar a la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando]] en Madrit. En [[1799]], va obtindre del rei [[Carles IV d'Espanya]] una beca per a estudiar en [[París]] i, posteriorment, en [[Roma]]. En París fon el primer alumne espanyol de [[Jacques-Louis David]], on va coincidir en [[Juan Antonio Ribera]] i [[José de Madrazo]]. En [[1805]] va rebre una medalla d'[[or]] pel seu quadro ''L'epidèmia d'Espanya''. Abans de viajar a [[Roma]], en [[1807]], José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa. | + | Despuix va passar a la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando]] en Madrit. En l'any [[1799]], va obtindre del rei [[Carles IV d'Espanya]] una beca per a estudiar en [[París]] i, posteriorment, en [[Roma]]. En París fon el primer alumne espanyol de [[Jacques-Louis David]], on va coincidir en [[Juan Antonio Ribera]] i [[José de Madrazo]]. En [[1805]] va rebre una medalla d'[[or]] pel seu quadro ''L'epidèmia d'Espanya''. Abans de viajar a [[Roma]], en l'any [[1807]], José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa. |
En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil. | En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil. | ||
Revisió de 13:56 25 jun 2018
José Aparicio Inglada (Alacant, 16 de decembre de 1773 - Madrit, 10 de maig de 1838) fon un pintor valencià. En José de Madrazo i Juan Antonio Ribera, està considerat un dels millors representants de la pintura neoclàssica en Espanya.[1]
Biografia
És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en Valéncia, en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de pintura en 1793.
Despuix va passar a la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando en Madrit. En l'any 1799, va obtindre del rei Carles IV d'Espanya una beca per a estudiar en París i, posteriorment, en Roma. En París fon el primer alumne espanyol de Jacques-Louis David, on va coincidir en Juan Antonio Ribera i José de Madrazo. En 1805 va rebre una medalla d'or pel seu quadro L'epidèmia d'Espanya. Abans de viajar a Roma, en l'any 1807, José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa.
En Roma, va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al rei espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a José Bonaparte. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.
Despuix de ser lliberat, és cridat pel govern espanyol, desembarcant en Barcelona el 21 de maig de 1815. Part per a Madrit, on finalment inicia la seua carrera, sent nomenat en agost pintor de cambra del rei Ferrando VII d'Espanya despuix de demanar-li perdó. Ademés, un any més tart va començar a pintar Les glòries d'Espanya, que li tindria ocupat durant prop de dos anys. En esta obra, escomença una gran série de quadros de gran tamany que aborden temes patriòtics.
Obres
Godoy presentant la pau a Carles IV, 1796
La febra groga en Valéncia, 1805
Sòcrates ensenyant a un jove, 1811
L'any de la fam en Madrit, c. 1818
Desembarc de S.M. el Rei Ferrando VII en El Puerto de Santa María, 1823-1828
.JPG)
.jpg)
Referències
- ↑ LAFUENTE FERRARI, Enrique: Breve historia de la pintura española. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Aparicio.