Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  12:48 13 jun 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Sit''<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=sit&l=1|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'')<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cit|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a "El Cid" en castellà, fon un guerrer i hidalgo [[Castella|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].  
 
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Sit''<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=sit&l=1|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'')<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cit|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a "El Cid" en castellà, fon un guerrer i hidalgo [[Castella|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].  
   −
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en lo regne de Navarra.
+
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en el regne de Navarra.
   −
Pel seu pare, Diego Lainez, pertanyia a la noblea [[infançó|infançona]]; per la seua mare, filla del magnat Rodrigo Àlvarez, descendent per llínea paterna de Laín Calvo, u dels dos Juges de [[Castella]], a l'alta noblea. Orfe en [[1058]], s'educà en el palau real junt a l'infant Sancho. Estudià lletres i lleis, segurament en el [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña|monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
+
Pel seu pare, Diego Lainez, pertanyia a la noblea [[infançó|infançona]]; per la seua mare, filla del magnat Rodrigo Àlvarez, descendent per llínea paterna de Laín Calvo, u dels dos Juges de [[Castella]], a l'alta noblea. Orfe en l'any [[1058]], s'educà en el palau real junt a l'infant Sancho. Estudià lletres i lleis, segurament en el [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña|monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
    
==Cavaller==
 
==Cavaller==
Llínea 25: Llínea 25:     
==Primeres victories==
 
==Primeres victories==
El Sit venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme "Sit" se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'seid', que significa amo o senyor.
+
El Sit venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies a esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme "Sit" se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'seid', que significa amo o senyor.
   −
Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en l'any [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en [[1072]]).
+
Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en l'any [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en l'any [[1072]]).
    
==Santa Gadea==
 
==Santa Gadea==
Llínea 41: Llínea 41:  
Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), el rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en l'any [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Sit no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al Sit que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.
 
Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), el rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en l'any [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Sit no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al Sit que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.
   −
==Primers contactes en Valencia==
+
==Primers contactes en Valéncia==
 
Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou en l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).
 
Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou en l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).
   Llínea 48: Llínea 48:  
   
 
   
 
==Protectorat valencià==
 
==Protectorat valencià==
El Sit domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel Sit en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Sit, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.
+
El Sit domina Llevant. L'enemistat entre el rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel Sit en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Sit, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.
    
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.
 
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.
Llínea 66: Llínea 66:     
===Governant Valéncia===
 
===Governant Valéncia===
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (Maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en l'any [[1097]].
+
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en l'any [[1097]].
    
===Ultimes batalles===
 
===Ultimes batalles===
112 461

edicions

Menú de navegació