Diferència entre les revisions de "Camp Zeppelin"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Reichsparteitagsgelaende Zeppelinfeld Tribuene 68.JPG|thumb|250px|Tribuna del Camp Zeppelin]]
 
[[Image:Reichsparteitagsgelaende Zeppelinfeld Tribuene 68.JPG|thumb|250px|Tribuna del Camp Zeppelin]]
[[Image:Bundesarchiv Bild 183-C12701, Nürnberg, Reichsparteitag, RAD-Appell.jpg|thumb|250px|Congrés del Partit Nazi en el Camp Zeppelin en 1937]]
+
[[Image:Bundesarchiv Bild 183-C12701, Nürnberg, Reichsparteitag, RAD-Appell.jpg|thumb|250px|Congrés del Partit Nazi en el Camp Zeppelin en l'any 1937]]
 
El '''Camp Zeppelin''' és un complex urbanístic que s'alça en [[Nuremberg]], [[Alemanya]].
 
El '''Camp Zeppelin''' és un complex urbanístic que s'alça en [[Nuremberg]], [[Alemanya]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
*[[1923]]: el terreny és camp de proves per a les màquines voladores dissenyades per [[Ferdinand von Zeppelin]], fallit en [[1917]].
+
*[[1923]]: el terreny és camp de proves per a les màquines voladores dissenyades per [[Ferdinand von Zeppelin]], fallit en l'any [[1917]].
 
*[[1933]]: [[Adolf Hitler]] declara a Nuremberg "Ciutat dels Congressos Partidaris del [[Tercer Reich]]". A partir de llavors cada any se reunien durant una semana al voltant de 500.000 nacionalsocialistes de tot el Reich.
 
*[[1933]]: [[Adolf Hitler]] declara a Nuremberg "Ciutat dels Congressos Partidaris del [[Tercer Reich]]". A partir de llavors cada any se reunien durant una semana al voltant de 500.000 nacionalsocialistes de tot el Reich.
 
*[[1934]]: [[Albert Speer]] dissenya i dirigix la construcció de la tribuna Zeppelin.
 
*[[1934]]: [[Albert Speer]] dissenya i dirigix la construcció de la tribuna Zeppelin.
Llínea 10: Llínea 10:
 
*[[2000]]: s'inaugura en una de les construccions un centre de documentació pel que la ciutat rebe el ''premi de la [[UNESCO]] per l'Educació en Drets Humans''.
 
*[[2000]]: s'inaugura en una de les construccions un centre de documentació pel que la ciutat rebe el ''premi de la [[UNESCO]] per l'Educació en Drets Humans''.
  
== Características ==
+
== Característiques ==
 
En la seua autobiografia Speer afirmà que, quan veu el proyecte original de l'arquitecte Troost, feu el comentari despectiu de que el camp de desfilades se semblava al lloc de reunió d'un "club de tiradors". Li reptaren a que fera un disseny nou.
 
En la seua autobiografia Speer afirmà que, quan veu el proyecte original de l'arquitecte Troost, feu el comentari despectiu de que el camp de desfilades se semblava al lloc de reunió d'un "club de tiradors". Li reptaren a que fera un disseny nou.
  
Utilisà com base de partida l'antiga arquitectura [[orde dòric|dòrica]] de l'[[Altar de Pèrgam]], pero ampliada a una escala enorme, capaç d'albergar fins 240.000 persones. En la reunió del partit en el camp de desfilades, en [[1934]], Speer rodejà l'àrea en 150 proyectors antiaéreus. Açò creà un efecte de “sèu de llum”, com ho cridà l'embaixador [[Regne Unit|britànic]] [[Neville Henderson]].
+
Utilisà com base de partida l'antiga arquitectura [[orde dòric|dòrica]] de l'[[Altar de Pèrgam]], pero ampliada a una escala enorme, capaç d'albergar fins 240.000 persones. En la reunió del partit en el camp de desfilades, en l'any [[1934]], Speer rodejà l'àrea en 150 proyectors antiaéreus. Açò creà un efecte de “sèu de llum”, com ho cridà l'embaixador [[Regne Unit|britànic]] [[Neville Henderson]].
  
 
Speer aplicà la teoria del "valor de les enrunes" —recolzada en entusiasme per Hitler—, segons la qual se construirien tots els nous edificis de forma que deixaren unes enrunes esteticament agradables en el futur lluntà.
 
Speer aplicà la teoria del "valor de les enrunes" —recolzada en entusiasme per Hitler—, segons la qual se construirien tots els nous edificis de forma que deixaren unes enrunes esteticament agradables en el futur lluntà.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Nazi_Party_Rally_Ground Camp Zeppelin]'''
+
{{Commonscat|Nazi Party Rally Ground}}
  
 
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
 
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
 
[[Categoria:Nazisme]]
 
[[Categoria:Nazisme]]

Última revisió del 10:50 16 maig 2018

Tribuna del Camp Zeppelin
Congrés del Partit Nazi en el Camp Zeppelin en l'any 1937

El Camp Zeppelin és un complex urbanístic que s'alça en Nuremberg, Alemanya.

Història[editar | editar còdic]

  • 1923: el terreny és camp de proves per a les màquines voladores dissenyades per Ferdinand von Zeppelin, fallit en l'any 1917.
  • 1933: Adolf Hitler declara a Nuremberg "Ciutat dels Congressos Partidaris del Tercer Reich". A partir de llavors cada any se reunien durant una semana al voltant de 500.000 nacionalsocialistes de tot el Reich.
  • 1934: Albert Speer dissenya i dirigix la construcció de la tribuna Zeppelin.
  • 1945: Nuremberg fon la segona ciutat alemana que patí majors destrossaments pels bombardejos dels aliats al final de la Segona Guerra Mundial, solament superada per Dresde. No obstant, el complex de Zeppelin sobrevixqué pràcticament intacte.
  • 2000: s'inaugura en una de les construccions un centre de documentació pel que la ciutat rebe el premi de la UNESCO per l'Educació en Drets Humans.

Característiques[editar | editar còdic]

En la seua autobiografia Speer afirmà que, quan veu el proyecte original de l'arquitecte Troost, feu el comentari despectiu de que el camp de desfilades se semblava al lloc de reunió d'un "club de tiradors". Li reptaren a que fera un disseny nou.

Utilisà com base de partida l'antiga arquitectura dòrica de l'Altar de Pèrgam, pero ampliada a una escala enorme, capaç d'albergar fins 240.000 persones. En la reunió del partit en el camp de desfilades, en l'any 1934, Speer rodejà l'àrea en 150 proyectors antiaéreus. Açò creà un efecte de “sèu de llum”, com ho cridà l'embaixador britànic Neville Henderson.

Speer aplicà la teoria del "valor de les enrunes" —recolzada en entusiasme per Hitler—, segons la qual se construirien tots els nous edificis de forma que deixaren unes enrunes esteticament agradables en el futur lluntà.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons