Diferència entre les revisions de "Alquerieta de Guardamar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista')
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
==Història==
 
==Història==
Antiga alqueria [[Al-Àndalus|islàmica]] pertanyent a la jurisdicció del [[castell de Bairén]], darrere la conquesta, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels [[Els Borja|Borja]] i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.
+
Antiga alqueria [[Al-Àndalus|islàmica]] pertanyent a la jurisdicció del [[castell de Bairén]], darrere la conquista, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels [[Els Borja|Borja]] i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.
  
 
==Toponímia==
 
==Toponímia==

Revisió de 10:51 21 feb 2018

Escut de Guardamar de la safor

Alquerieta de Guardamar, oficialment Guardamar de la Safor és una població de la comarca de la Safor. També és coneguda com l'Alquerieta.

Història

Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquista, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.

Toponímia

El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.

Economia

L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
63 54 64 69 70 68 71 196 316 343

Llocs d'interés

L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km2) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.

El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:

  • L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
  • Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del sigle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.