Diferència entre les revisions de "Iglésia de fusta de Fortun"
m |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En [[1883]], per motius de conservació, es va decidir traslladar-la per barco fins a [[Bergen]], a on seria reconstruïda en la seua [[fusta]] original en el barri de Fantoft. L'arquitecte encarregat de la reconstrucció va ser Joakim Mathiesen, qui va optar per recuperar l'aspecte [[Edat Mija|migeval]] de l'original. Algunes parts varen ser reconstruïdes d'acort a l'arquitectura de la [[iglésia de fusta de Borgund|stavkirke de Borgund]]. Aixina, l'iglésia es va inscriure dins de les stavkirke tipo A, en el seu sostre escalonat i tirants en forma de [[creu de Sant Andrés|creues de Sant Andrés]] en l'interior. | En [[1883]], per motius de conservació, es va decidir traslladar-la per barco fins a [[Bergen]], a on seria reconstruïda en la seua [[fusta]] original en el barri de Fantoft. L'arquitecte encarregat de la reconstrucció va ser Joakim Mathiesen, qui va optar per recuperar l'aspecte [[Edat Mija|migeval]] de l'original. Algunes parts varen ser reconstruïdes d'acort a l'arquitectura de la [[iglésia de fusta de Borgund|stavkirke de Borgund]]. Aixina, l'iglésia es va inscriure dins de les stavkirke tipo A, en el seu sostre escalonat i tirants en forma de [[creu de Sant Andrés|creues de Sant Andrés]] en l'interior. | ||
| − | El [[6 de juny]] de [[1992]] l'iglésia va ser incendiada intencionalment per estar construïda sobre monuments pagans i va ser destruïda casi per complet, conservant-se | + | El [[6 de juny]] de [[1992]] l'iglésia va ser incendiada intencionalment per estar construïda sobre monuments pagans i va ser destruïda casi per complet, conservant-se a soles algunes parts del seu armassó de postes i voltons. El sospitós va ser un home cridat [[Varg Vikernes]], jove músic de [[Black Metal]], integrant de la banda [[Burzum]]. Posteriorment es va incendiar un garaig a on es conservaven algunes peces que s'havien pogut rescatar de l'incendi de l'iglésia. |
La reconstrucció va començar poc temps despuix, lo que fon un repte degut a que feya sigles que no es construïen stavkirke en [[Noruega]]. Es va utilisar fusta procedent de la localitat de Kaupanger. | La reconstrucció va començar poc temps despuix, lo que fon un repte degut a que feya sigles que no es construïen stavkirke en [[Noruega]]. Es va utilisar fusta procedent de la localitat de Kaupanger. | ||
Revisió de 11:40 20 feb 2018
L'iglésia de fusta de Fortun o de Fantoft és una stavkirke de la ciutat de Bergen, Noruega. És una reconstrucció de l'original (destruïda en 1992), que datava del sigle XII i es localisava en Fortun, municipi de Luster.
Historia
L'iglésia, construïda al voltant de l'any 1150, va ser remodelada despuix de la reforma protestant. En eixa remodelació es va canviar el seu aspecte primitiu en la construcció d'un nou cor en tècnica lafteverk, una torre occidental de la década de 1660, i finestres.
En 1883, per motius de conservació, es va decidir traslladar-la per barco fins a Bergen, a on seria reconstruïda en la seua fusta original en el barri de Fantoft. L'arquitecte encarregat de la reconstrucció va ser Joakim Mathiesen, qui va optar per recuperar l'aspecte migeval de l'original. Algunes parts varen ser reconstruïdes d'acort a l'arquitectura de la stavkirke de Borgund. Aixina, l'iglésia es va inscriure dins de les stavkirke tipo A, en el seu sostre escalonat i tirants en forma de creues de Sant Andrés en l'interior.
El 6 de juny de 1992 l'iglésia va ser incendiada intencionalment per estar construïda sobre monuments pagans i va ser destruïda casi per complet, conservant-se a soles algunes parts del seu armassó de postes i voltons. El sospitós va ser un home cridat Varg Vikernes, jove músic de Black Metal, integrant de la banda Burzum. Posteriorment es va incendiar un garaig a on es conservaven algunes peces que s'havien pogut rescatar de l'incendi de l'iglésia.
La reconstrucció va començar poc temps despuix, lo que fon un repte degut a que feya sigles que no es construïen stavkirke en Noruega. Es va utilisar fusta procedent de la localitat de Kaupanger.
La nova iglésia, una còpia idèntica de l'anterior, va ser consagrada en 1997. Poc va quedar de l'inventari del temple original, llevat una pedra tallada (potser una antiga relíquia) que es conserva en un dels murs, i la creu de l'altar. No va ser possible reconstruir les pintures murals que existien abans de l'incendi. El crucifix del cor és un disseny de Sven Valevatn de la década de 1990, encara que inspirat en l'art migeval.
Fòra es conserva una creu migeval de pedra, original d'un antic temple de Tjora, municipi de Sola.