Diferència entre les revisions de "Ciència migeval"
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]] | [[Archiu:God the Geometer.jpg|thumb|200px|Deu creant l'univers a través de [[geometria|principis geomètrics]]. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 ]] | ||
| − | La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de l'[[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint | + | La '''ciència migeval''' correspon als descobriments en el camp de la [[filosofia natural]] que varen ocórrer en el periodo de l'[[Edat Mija]]-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de l'[[història d'Europa]]. [[Europa Occidental]] va entrar en l'[[Edat Mija]] havent perdut l'accés als tractats científics de l'[[antiguetat clàssica]] (en [[grec]]), mantenint a soles les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els [[romans]] havien fet al [[llatí]]. |
En l'inici del [[renaiximent del sigle XII]], es va revivar l'interés per l'investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis migevals es varen llançar a l'investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]]. | En l'inici del [[renaiximent del sigle XII]], es va revivar l'interés per l'investigació de la [[naturalea]] i la [[ciència]] que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia [[escolàstica]] donava émfasis a la [[llògica]] i advocava per l'[[empirisme]], entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la [[raó]]. En esta visió els sabis migevals es varen llançar a l'investigació d'explicacions per als [[fenomen]]s de l'[[univers]] i varen conseguir importants avanços en àrees com la [[método científic|metodologia científica]] i la [[física]], que varen ser sobtadament interromputs per la [[Pesta negra]]. | ||
Última revisió del 11:17 20 feb 2018
La ciència migeval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que varen ocórrer en el periodo de l'Edat Mija-el periodo intermig, en una divisió esquemàtica de l'història d'Europa. Europa Occidental va entrar en l'Edat Mija havent perdut l'accés als tractats científics de l'antiguetat clàssica (en grec), mantenint a soles les compilacions resumides i fins desvirtuades, per les successives traduccions que els romans havien fet al llatí.
En l'inici del renaiximent del sigle XII, es va revivar l'interés per l'investigació de la naturalea i la ciència que es va desenrollar en este periodo dorat de la filosofia escolàstica donava émfasis a la llògica i advocava per l'empirisme, entenent la naturalea com un sistema coherent de lleis que podrien ser explicades per la raó. En esta visió els sabis migevals es varen llançar a l'investigació d'explicacions per als fenomens de l'univers i varen conseguir importants avanços en àrees com la metodologia científica i la física, que varen ser sobtadament interromputs per la Pesta negra.