Diferència entre les revisions de "David Albelda"

Revisió de 11:44 3 feb 2018

David Albelda

Nom	Davit Albelda Aliqués
Nacionalitat
Club actual	Retirat
Club del debut	Valencia C. F. "B"

Davit Albelda Aliqués (La Pobla Llarga, Valéncia, Espanya, 1 de setembre de 1977) és un exfutboliste espanyol, especialisat en la demarcacio de mediocentro defensiu. Es exjugador del Valéncia Club de Fútbol, a on se formà i passà 15 temporades entre 1997 i 2013, sent varis anys capitán de l'equip per la seua liderazgo i veterania, i internacional en 51 partits en la Seleccio espanyola de fútbol. Ademés està considerat com un dels millors mediocentros defensius de la historia del Valéncia Club de Fútbol.

Trayectoria

Inicis i cessions al Villarreal

Començà en el seu poble natal, La Pobla Llarga. En 1992 entra en les categories inferiors del VT Alzira fins que en 1995 passà a la pedrera del Valéncia CF, sent cedit en l'any 1996 al Villarreal CF.

Despuix d'una temporada jugant en l'equip castellonenc, en Segona Divisió, adquiri l'experiencia que li faltava per a jugar en Primera Divisió. Durant eixa epoca fon un dels jugadors fixos en la selecció espanyola sub-21.

En la temporada de retorn a la seua club d'orige, 1997/98, les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argentí Jordi Valdano contava en ell, una greu lesió ho mantingué apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador Claudi Ranieri tampoc pogue contar en ell. Despuix de esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al Villarreal, esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisio (1998/99), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.

Regres al Valéncia

A la seua volta al Valéncia CF per a la temporada 1999/2000, en Hector Cúper com tecnic, sabe aprofitar la malaurada lesió del vetera centrocampista Lluïs Milla per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip valencià, en les que disputà dos finals de la Lliga de Campeons en 2000 i 2001, participant fins i tot en la segona durant els segons 45 minuts més la prorroga de 30 minuts.

En l'aplegada de Rafael Benítez al banquet en l'any 2001, i junt a Rubén Baralla i Pau Aimar, formà un fort centre del camp que ha permes al Valéncia CF la consecucio de varis títuls que sera recordat com un dels millors centres del camp de la història del Valéncia CF, ademés fon pretes pel Real Madrit CF tres voltes les quals el futboliste se negà rotundament per a continuar en l'equip de Valéncia i aixina seguir creciendo. En este fort bloc l'equip consegui la Lliga 2001/02, la Lliga 2003/04, la Copa de l'UEFA 2003/04 i la Supercopa d'Europa 2004, esta ultima en el tecnic italia Claudi Ranieri en la seua segona etapa al front de l'equip.

En les següents temporades se mante com part fonamental del centre del camp valencianiste, ademés de capitán, disputant la gran majoria de partits com titular junt a Rubén Baralla, de tall mes creador i en major aplegada en atac. Els tecnics Claudi Ranieri, Antoni López i Quique Sánchez Flores contaren sempre en ell durant les seues temporades al front de l'equip, sense obtindre majors exits deportius que alguna classificació per a disputar la Lliga de Campeons i alcançar els seus quarts de final, Adémas d'un subcampeonato de Copa Intertoto en 2005.

Apartat de l'equip i denuncia

En juliol de 2007 se cassa en la model i presentadora valenciana Vicen Fernández.^[1] La temporada 2007/08 s'inicia de forma caotica per al Valéncia CF en la destitucio de Quique Sánchez Flores en la 9.ª jornada per decisio del president i maxim accioniste Joan Soler. L'holandes Ronald Koeman es elegit per a substituir-li, i en decembre de 2007 el tecnic comunica que no tornarà a contar en Davit Albelda, Santiago Cañizares i Miquel Angel Angulo durant el restant de la temporada, i que podrien buscar-se equip en giner. Ademés li retira la capitania de l'equip.

El futboliste, convençut de que la seua situació era injusta i de que al no disputar partits perillava la seua participació en la selecció espanyola en la Eurocopa 2008, el dia 2 de giner de 2008 interpongue una demanda judicial contra el Valéncia, reclamant al mateix la seua clausula de rescisión de 60 millons de euros. El juï s'inicia el dia 22 de febrer de l'any 2008, alegant Davit Albelda que el club, a través del seu president Joan Soler, li impedix eixercitar la seua professió, pero al mateix temps reconeix haver rebujat ofertes de cessió a equips de la Premier League anglesa com el Chelsea FC o el Tottenham Hotspur per a eixir en el mercat d'hivern i tornar al club al finalisar la temporada. El 3 de març del mateix any el juge desestima la seua demanda i li dona la rao al club.^[2]^[3]

La trayectoria de l'equip en la Lliga va cada volta pijor i fins i tot aplega a perillar la seua permanencia en Primera Divisio a l'alcançar el posat 15.º a poques jornades per a finalisar la temporada. A pesar de tot el revol en el vestuari i en l'institució, se conseguix guanyar la septima Copa del Rei de l'historia del club en un final contra el Getafe CF, en Agusti Morera de president per la dimissio de Joan Soler i encara en Albelda, Cañizares i Angulo apartats de l'equip, pero despuix de la delicada situació en la Lliga es destituit el tecnic Ronald Koeman a cinc jornades per a finalisar la temporada. El delegat valencianiste i exfútbolista en carnet de entrenador, Voro, se fa carrec de l'equip i conseguix quatre victories que ho deixen 10º. Albelda torna a entrar en les convocatories pero no a jugar.

Volta a l'equip

A l'aplegada del nou tecnic, Unai Emery en l'estiu de l'any 2008, declarà que lo millor per a Albelda era buscar una eixida de l'equip despuix de tot lo succeit la passada campanya.^[4] Encara aixina se decidix mantindre-ho en la plantilla a l'igual que a Miquel Angel Angulo, atre apartat per Koeman. Durant la Temporada 2009-10 pert la titularidad en detrenimiento de Carles Marchena que es titular en el centre del camp junt a Ever Banega, exceptuant alguns partits importants en els que ix de titular com davant el Real Madrit en Mestalla en novembre de l'any 2009 que terminà en victoria madridista per 2-3. Eixa temporada consegui marcar un unic gol davant Osasuna en el Reyno de Navarresa que acabe en victoria che per 0-3.

Temporades Posteriors

La Temporada 2010-11 escomença marcada per la fuga d'estreles del club valencià com Davit Vila, Davit Silva i Carles Marchena. La marcha de Marchena deixa vacant el de posat de substitut del vetera jugador valencià per lo que el club ficha a Mehmet Topal procedent del fútbol turc a canvi de 4'5 millons d'euros. No obstant, Topal juga molt poc i és Albelda qui se fa en el posat de mediocentro defensiu titular, participant aixina en la consecucio de l'objectiu del 3º lloc i aplegar a huitaus de la Lliga de Campeons.

L'equip conseguix classificar-se per a disputar la Lliga de Campeons durant tres temporades consecutives en el tecnic Unai Emery al front de l'equip, i Albelda, abans de terminar el seu contracte, lo renou a la baixa durant una temporada mes junt al president Manuel Llorente. A la següent temporada torna a renovar un any mes el seu contracte, també a la baixa, i en la temporada 2011/12 torna a la capitania de l'equip al ser del jugador mes vetera de la plantilla i ademés valencià. El club decidix despuix de passar a Topal al seu país d'orige.

En l'estiu de ñ'any 2012 el club fichà a l'argentí Ferrando Gago per 3'5 millons d'euros i a priori partia com mediocentro defensiu titular per a la temporada 2012/13, en Albelda ya en 35 anys d'edat. Superada una lesió a l'inici de la temporada, i despuix de el problematic comportament de Gago especialment despuix de la destitució del tècnic Mauricio Pellegrino, Albelda recupera la titularidad en l'equip ya dirigit per Ernest Valverde mentres l'argenti es cedit a atre equip. Encara aixina, el futboliste anuncia el 1 de febrer de 2013 que casi en tota provabilitat no renovarà el seu contracte en el club al finalisar la temporada^[5] i deixa oberta les portes al fútbol estranger.

Retiro

Una volta finalisada la temporada 2012/13 el club se renova en un nou consell d'administracio presidit per Amadeu Salvo i en l'entrenador Miroslav Djukic. El dilluns 10 de juny de l'any 2013 es reunixen en el director deportiu Brauli Vázquez i el jugador, i se pren la decisió final de no oferir la renovació al futboliste.^[6] D'esta manera posava fi a 15 temporades seguides en el club.

Decidix retirar-se el 7 d'agost de 2013 despuix de no interessar-li ninguna oferta de ningun equip que li proponia continuar jugant al fútbol, entre ells alguns dels Emirats Àraps Units i Qatar.^[7]

Palmarés

Campeonats nacionals

Titul	Club	Païs	Any
Supercopa d'Espanya	Valencia CF	Espanya	1999
Lliga espanyola	Valencia CF	Espanya	2002
Lliga espanyola	Valencia CF	Espanya	2004
Copa del Rei	Valencia CF	Espanya	2008

Copes internacionals

Titul	Club	Païs	Any
Copa de l'UEFA	Valencia CF	Suecia	2004
Supercopa d'Europa	Valéncia CF	Mónaco	2004

Seleccio nacional

Fon seleccionat per Iñaki Sáez per als Jocs Olimpics de Sídney 2000 en la seleccio olimpica d'Espanya, a on conseguí la medalla de plata a pesar de marcar un penalti en la tongada de penaltis del final contra Camerún. A l'any següent, el 5 de setembre de 2001, debuta en la selecció absoluta en un trobament front a Liechtenstein, convocat pel seleccionador Josep Antoni Camacho.

Participà en el Mundial de 2002, en Corea del Sur i Japo, convocat per Josep Antoni Camacho, en el que la selecció espanyola alcança els quarts de final i es eliminada injustament per un erro arbitral. En 2004 participà en la Eurocopa 2004 en Portugal convocat per Iñaki Sáez, a on la selecció cau eliminada en la primera fase pero se seguix afiançant com un futboliste clau per a la selecció.

El seleccionador Lluïs Aragones seguix confiant en ell per al centre del camp de la seleccio espanyola i ho convocà per al Mundial 2006 en Alemania, a on alcança els huitaus de final.

Durant la fase de classificació per a la Eurocopa 2008 se perfila com peça clau en la seleccio a on se comença a instaurar el famós sistema del "tiki-taka", en molts jugadors habilidosos de mig camp cap a avant. Albelda s'erigix com la peça que dona equilibri a eixe centre del camp fent el treball brut defensiu, deixant aixina als jugadors creatius mes llibertat per a centrar-se en l'atac. No obstant, donat que no jugà ni un nomes minut durant gran part de la temporada, Lluïs Aragones decidi no convocar-ho per al europeu. El seu posat en el camp ho ocupà Marcs Senna, realisant la mateixa tasca de donar equilibri al centre del camp (ademés d'aportar un gran dispar de llarga distancia i ser un especialiste a balo parat). En este sistema la Selecció Espanyola consegui alçar-se en el campeonat.

Participacions en Copes del Mon

Mundial	Seu	Resultat
Copa Mundial de Fútbol de 2002	Corea del Sur i Japo	Quarts de final
Copa Mundial de Fútbol de 2006	Alemania	Huitaus de final

Participacions en Eurocopas

Torneig	Seu	Resultat
Eurocopa 2004	Portugal	Primera fase

Participacions en Jocs Olimpics

Torneig	Seu	Resultat
Jocs Olimpics 2000	Sídney	Medalla de plata

Qualitats tecniques

S'encomana de la recuperacio de balons, ocupant-se unicament de les tasques defensives i deixant-li la responsabilitat creadora a l'atre mediocentro per a que desenrolle el joc ofensiu de l'equip. La seua principal virtut es la colocacio, deixant sempre a un costat la tècnica, ya que el control del balo no es la seua major virtut. La seua participacio en el pla ofensiu suele passar en desapercebut, sent mes be escasa en eixe sentit.

Clubs i estadísticas

Actualizado el 5 de juliol de 2013.

Club	Païs	Temporada	Partits	Gols
VT Alzira	Espanya	1992/1993	¿?	¿?
VT Alzira	Espanya	1993/1994	¿?	¿?
VT Alzira	Espanya	1994/1995	33	0
Valencia CF "B"	Espanya	1995/1996	31	4
Villarreal CF	Espanya	1996/1997	34	0
Valencia CF	Espanya	1997/1998	5	0
Villarreal CF	Espanya	1998/1999	37	2
Valencia CF	Espanya	1999/2000	34	1
Valencia CF	Espanya	2000/2001	34	0
Valencia CF	Espanya	2001/2002	39	3
Valencia CF	Espanya	2002/2003	37	0
Valencia CF	Espanya	2003/2004	44	2
Valencia CF	Espanya	2004/2005	38	0
Valencia CF	Espanya	2005/2006	40	2
Valencia CF	Espanya	2006/2007	34	0
Valencia CF	Espanya	2007/2008	21	0
Valencia CF	Espanya	2008/2009	40	0
Valencia CF	Espanya	2009/2010	35	1
Valencia CF	Espanya	2010/2011	22	0
Valencia CF	Espanya	2011/2012	34	0
Valencia CF	Espanya	2012/2013	27	0
		Total:	619	15

^[8]

Referencies

Enllaços externs

[1] Davit Albelda, i la seua novia, Vicen Fernández se cassaren en la seu de Valéncia

[2] Desestimada la demanda d'Albelda contra el Valencia

[3] Fallo de la sentencia de Davit Albelda contra el Valéncia CF SAD

[4] ttp://www.elconfidencial.com/cache/2008/07/17/55emery.html

[5] ttp://valenciacf.lasprovincias.es/noticies/2013-02-01/albelda-retirada-proxima-temporada-201302011303.html

[6] ttp://www.superdeporte.es/valencia/2013/06/10/valencia-oferix-renovacion-albelda/198835.html

[7] «Albelda se retira del fútbol professional». Marca.com (7 d'agost de 2013). Consultat el 8 d'agost de 2013.

[8] [1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 Despuix d'una temporada jugant en l'equip [[Provincia de Castello|castellonenc]], en [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]], adquiri l'experiencia que li faltava per a jugar en [[Primera Divisió d'Espanya|Primera Divisió]]. Durant eixa epoca fon un dels jugadors fixos en la [[Selecciço de fútbol sub-21 d'Espanya|selecció espanyola sub-21]].
-En la temporada de retorn a la seua club d'orige, [[Primera Divisio d'Espanya 1997/98|1997/98]], les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argentí [[Jordi Valdano]] contava en ell, una greu lesio ho mantingué apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador [[Claudi Ranieri]] tampoc pogue contar en ell. Despuix de esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al [[Villarreal Club de Fútbol|Villarreal]], esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisio ([[Primera Divisio d'Espanya 1998/99|1998/99]]), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.
+En la temporada de retorn a la seua club d'orige, [[Primera Divisio d'Espanya 1997/98|1997/98]], les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argentí [[Jordi Valdano]] contava en ell, una greu lesió ho mantingué apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador [[Claudi Ranieri]] tampoc pogue contar en ell. Despuix de esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al [[Villarreal Club de Fútbol|Villarreal]], esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisio ([[Primera Divisio d'Espanya 1998/99|1998/99]]), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.
 === Regres al Valéncia ===
-A la seua volta al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] per a la temporada [[Primera Divisio d'Espanya 1999/2000|1999/2000]], en [[Hector Cúper]] com [[Entrenador|tecnic]], sabe aprofitar la malaurada lesio del vetera centrocampista [[Lluïs Milla]] per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip [[Valéncia Club de Fútbol|valencià]], en les que disputà dos finals de la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]] en [[Lliga de Campeons de l'UEFA 1999-2000|2000]] i [[Lliga de Campeons de l'UEFA 2000-01|2001]], participant fins i tot en la segona durant els segons 45 minuts més la [[prorroga]] de 30 minuts.
+A la seua volta al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] per a la temporada [[Primera Divisio d'Espanya 1999/2000|1999/2000]], en [[Hector Cúper]] com [[Entrenador|tecnic]], sabe aprofitar la malaurada lesió del vetera centrocampista [[Lluïs Milla]] per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip [[Valéncia Club de Fútbol|valencià]], en les que disputà dos finals de la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]] en [[Lliga de Campeons de l'UEFA 1999-2000|2000]] i [[Lliga de Campeons de l'UEFA 2000-01|2001]], participant fins i tot en la segona durant els segons 45 minuts més la [[prorroga]] de 30 minuts.
 En l'aplegada de [[Rafael Benítez]] al banquet en l'any [[2001]], i junt a [[Rubén Baralla]] i [[Pau Aimar]], formà un fort [[Centrocampista|centre del camp]] que ha permes al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] la consecucio de varis títuls que sera recordat com un dels millors centres del camp de la [[Història del Valéncia Club de Fútbol|història del Valéncia CF]], ademés fon pretes pel Real Madrit CF tres voltes les quals el futboliste se negà rotundament per a continuar en l'equip de Valéncia i aixina seguir creciendo. En este fort bloc l'equip consegui la [[Primera Divisio d'Espanya 2001/02|Lliga 2001/02]], la [[Primera Divisió d'Espanya 2003/04|Lliga 2003/04]], la [[Copa de l'UEFA]] [[Copa de l'UEFA 2003-04|2003/04]] i la [[Supercopa d'Europa]] [[Supercopa d'Europa 2004|2004]], esta ultima en el [[Entrenador|tecnic]] italia [[Claudi Ranieri]] en la seua segona etapa al front de l'equip.