Diferència entre les revisions de "Molècula"
m (Text reemplaça - 'quimica' a 'química') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] | [[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] | ||
| − | En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos | + | En química, la [[molècula]] és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos [[àtoms]] o més units per un enllaç quimic. |
Una propietat important de tota molècula és la seua formula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen atmosferic estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). | Una propietat important de tota molècula és la seua formula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'[[aigua]] (H2O), està formada per 2 àtoms de [[hidrogen]] (H) i un d'[[oxigen]] (O). Les molècules d'oxigen atmosferic estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=mol%C3%A8cula "Molècula"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> trauint-se com "massa". | El nom de "molècula" prové del [[llatí]] ''molecŭla'', diminutiu del vocable llatí moles,<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=mol%C3%A8cula "Molècula"] Diccionari General de la Llengua Valenciana.</ref> trauint-se com "massa". | ||
| − | El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en 1811 per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]). | + | El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any [[1811]] per [[Amedeo Avogadro]], que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de [[John Dalton]] ([[1803]]-[[1808]]). |
| − | L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat cientifica en l'obra de Jean Perrin (1911) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis métodos. | + | L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat cientifica en l'obra de Jean Perrin ([[1911]]) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per [[Albert Einstein]] ([[1905]]). [[Jean Perrin]] també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis métodos. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 20:11 21 nov 2017
En química, la molècula és la part més chicoteta d'un compost pur que manté les propietats químiques i físiques característiques d'aquell compost. Una molecula està formada per dos àtoms o més units per un enllaç quimic.
Una propietat important de tota molècula és la seua formula molecular, que nos diu quants àtoms de cada element hi ha, dins del cas d'un compost o simplement el total d'àtoms dins del cas d'un element. Per eixemple, l'aigua (H2O), està formada per 2 àtoms de hidrogen (H) i un d'oxigen (O). Les molècules d'oxigen atmosferic estan formades per dos àtoms d'oxigen (O). Encara que el concepte de la molècula fora introduit en 1811 per Avogadro, l'existencia de molècules fon discutida per la comunitat cientifica fins el treball de Perrin en 1911.
Etimologia
El nom de "molècula" prové del llatí molecŭla, diminutiu del vocable llatí moles,[1] trauint-se com "massa".
El concepte de la molècula s'introduí per primera volta en l'any 1811 per Amedeo Avogadro, que se sobrepossat al desfargalament en eixe moment entre els àtoms i molècules, degut a les lleis de les proporcions definides i multiples de John Dalton (1803-1808).
L'analisis d'Avogadro fon acceptat per molts químics, en notables excepcions (Boltzmann, Maxwell, Gibbs). Pero l'existencia de molècules se mantingué en el debat obert en la comunitat cientifica en l'obra de Jean Perrin (1911) que despuix fon confirmat experimentalment l'explicació teòrica del moviment Browniano, en térmens d'àtoms de propostes per Albert Einstein (1905). Jean Perrin també se torna a calcular el número d'Avogadro, a través de varis métodos.
Referències
- ↑ "Molècula" Diccionari General de la Llengua Valenciana.